Gemma Pellissa Prades. La filla del rei d’hongria.

febrero 11, 2022

Gemma Pellissa Prades, La filla del rei dhongria
Barcino, 2021. 128 páginas.

Incluye los siguientes cuentos:

Història de la filla del rei d’Hongria
Història d’Amic i Melis
El fill del senescal d’Egipte

Que si bien en su momento fueron auténticos superventas hoy en día apenas se pueden leer como curiosidad histórica. Nuestro gusto ha cambiado mucho y aunque hay romances de la época que todavía son capaces de decirnos cosas, en este caso no es así.

Con todo ha sido interesante la lectura, pero hay cuentos medievales mucho mejores.

Se deja leer.

La vigília del casament, quan els convidats de tot arreu havien arribat a la gran festa, els vestits estaven a punt i tot preparat per a les noces, el rei va anar a veure la filla i a dur-li la corona d’or. I li va dir:
—Filla meva, us prenc per muller i us corono reina d’Hongria. Demà sereu la meva esposa —i la va coronar.
La donzella va veure que tenia poc temps i es va llançar a terra plorant davant del seu pare per dema-nar-li que s’hi oposés. Però el rei hi va insistir:
—Filla meva, alegreu-vos. El casament es farà i sereu la meva muller.
—Senyor —va suplicar la donzella—, tantes dones belles que hi ha al món, ¿per què no us caseu amb una d’aquelles que són més nobles i millors que no pas jo? Ho podríeu fer sense pecar.
—Filla —va tornar-hi el rei—, no n’hi ha cap que sigui tan bella com vós, que encara ho sou més que la vostra mare.
—“Senyor, ¿què ho fa, que sigui més bonica que la mare?
El rei va respondre:
—Sou com la vostra mare en tots els trets, tot i que teniu les mans més belles que ella.
I va contestar la filla:
—¿I és per les mans que us heu enamorat de mi d’aquesta manera, que fins i tot us voleu casar amb mi?
—Filla meva, m’heu captivat per totes les qualitats que mostreu i, especialment, per la delicadesa de les mans. Així que us demano que us n’alegreu, perquè demà sereu la reina d’Hongria i no podríeu rebre honor més gran.
Entretant, el rei se’n va anar. La donzella, angoixada, va demanar a Déu que la protegís i que no es dugués a terme aquell pecat. A l’hora d’anar a dormir, va fer tancar la porta de l’habitació i va cridar la cambrera i dues donzelles, i els va dir:
—¿Em jureu que fareu el que us diré?
—I tant, senyora —i li ho van jurar.
La filla del rei els va explicar:
—El pare es vol casar amb mi per culpa d’uns mals consellers i diu que n’està enamorat sobretot per la bellesa de les mans. M’estimo més perdre les mans que perdre la virginitat i consentir un pecat com aquest. De manera que us mano que, pel jurament que m’heu fet, em talleu les mans.
Quan van sentir-ho van començar a plorar i asseguraven que no ho farien per res del món, que es deixarien matar abans de fer una cosa com aquella.
—Sapigueu —va afirmar la donzella— que si no ho feu cridaré i demanaré al meu pare que us torturi i us cremi.
Quan van sentir l’amenaça, van tenir por dels turments; tot seguit, li van lligar les mans, l’una sobre l’altra, i ella mateixa les va posar sobre el cep.

No hay comentarios

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.