Francesc Serés. Contes russos.

febrero 14, 2022

Francesc Serés, Contes russos

Incluye los siguientes cuentos:

OLA YEVGUÈNIEVA
Low Cost Life, Low Cost Love
La casa de nines russes
La vida petita a la M-18
La penyora

VERA-MARGARITA ABANSÈREV
Balada de la plaça Roja
La transparència del mal
Davant del mar d’Aral
La culpa

VITALI KROPTKIN
Elvis Presley canta a la plaça Roja
Enciclopèdia russa
L’home més sol del món
Qui els va parir!

ALEKSANDR VÒLKOV
La pagesa i el mecànic
El camí rus
La guerra contra els voromians
Teatre d’ombres

IOSIF BERGXENKO
Els genets
El camí que hi ha al mig del bosc
La resurrecció de les ànimes
Els bessons
El darrer sopar de Serguei Aleksandr

Bajo la apariencia de una antología de autores rusos desconocidos se esconde un juego metaficcional explicado por uno de los propios cuentos: en Davant del mar d’Aral aparece un personaje clave de la revolución que es, en realidad, totalmente inventado. Lo mismo que los cinco autores bajo los que se esconde Serés.

Eso sí, cada autor tiene su estilo, sus temas y hasta un eje temporal bien definido. Y bien estructurado, porque vamos del cinismo después de la caída del muro hasta el idealismo de los primeros revolucionarios, en un viaje a la inversa que acentúa el desencanto.

Los cuentos, muy buenos. La casa de nines russes, un amor imposible, me emocionó. El camí rus, donde un joven revolucionario vuelve a su pueblo para descubrir que aunque las cosas cambien, siguen igual, es de un desencanto atroz. La culpa, víctimas de un proceso que finalmente se resuelve como erróneo pero que ya ha destrozado las vidas de un grupo de personas.

Me ha gustado mucho.

A dalt. A dalt hi havia el territori prohibit. Mai no hi havia pujat. La seva mare deia que els amants no han de pujar mai al dormitori. Al de casa.
La seva mare, la senyora Maia, un exemplar únic i irrepetible més enllà de la pròpia reproducció. Les dones de la casa han donat a les seves filles tot el que els és necessari per continuar en el seu estatus, una bellesa indefinible i una intel·ligència de guineu guiada pel gen egoista, que sí, us ho podeu creure, existeix, les dones d’aquesta família contenen, segur, la prova que busquen alguns científics, la genètica ho perpetua tot, aquí. En el quadre del vestíbul que es travessa per pujar a dalt la mostra damunt d’un fons negre. Res d’imitacions a la Lempicka, sinó rococó autèntic al Sant Petersburg dels seixanta. Una dona que enmig de la mediocritat comunista és capaç de retratar-se sobre un foní·fosc i al costat d’un ametller florit, tindrà sempre el meu respecte, li hauríem de fer un homenatge. La cara de Maia ha sortit del mateix motlle que el de la seva mare. Per aquestes màscares, els homes s’han matat a les cantonades de Sant Petersburg, a Verona, a Troia i a tot arreu des que el món és món. Quan mireu aquests ulls, podeu sentir com entren i surten les estocades que han travessat els cors dels pretendents fallits.
A dalt. Les cortines són franceses, i els mobles, de col-lecció. A dalt, hi ha l’habitació del seu pare i de la seva mare, els despatxos, les habitacions dels convidats, els lavabos més grans que mai hagueu vist, d’ençà que el seu pare va comprar la casa del costat i la va reformar per fer-ne un annex. Caminava davant meu, descalça per sobre de les estores, hi ha dones que estan més elegants amb un barnús que altres que van a botigues d’alta costura, de porc i de senyor, suposo.
—Vine—em va dir—entra aquí.

No hay comentarios

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.