Diputación de Barcelona, 2007. 94 páginas.
Dulce Navidad
Hace dos años en las bibliotecas de la Diputación de Barcelona te regalaban este libro cuando ibas a hacer un préstamo. La idea es excelente y no podían haber escogido a mejor autor. Pere Calders es un escritor excelente, que además cuenta con suficientes cuentos navideños como para montar este libro.
Porque el título lo dice todo. Ocho cuentos ambientados en Navidad con el absurdo como protagonista. De la visita de Papa Noel a una familia que hace Reyes a la inspección burocrática necesaria para montar un belén casero en condiciones.
Lo he empezado a ver de saldo en librerías de viejo, pero si no lo encuentran compren cualquier recopilación de relatos del autor. No tienen desperdicio.
Extracto:[-]
-Té dues solucions. La més fàcil és canviar de paret… -No, miri. Passa una cosa curiosa: en aquell pany de paret, la televisió funciona estupendament bé. I en aquesta que destino al pessebre, és un desastre. Deu haver-hi interferències (o què sé jo!), però la pantalla s’omple de ratlles i de tremolors. Ja comprendrà que en unes diades com aquestes no ens podem pas quedar sense televisor…
-Doncs haurà d’encarregar una instal·lació adequada (llegeixi l’opuscle, per favor) i no intenti fer-ho vostè, perquè a la llista que li hem donat hi figura el nom de les úniques empreses autoritzades.
En casos així, la primera reacció meva és d’enfa-dament, però el jove va frenar-me, amb unes maneres impecables. «Jo no hi tinc cap culpa», digué. «Em limito a complir ordres i, en el fons, el meu desig és evitar-li possibles complicacions».
-Dispensi’m. No el volia molestar. -Bé, no té importància. I ara anem per un altre problema. És dels qui hi posa riu, vostè?
-Sempre! Em sembla un element essencial… -I d’on treu l’aigua?
-Del bany petit, la peça que hi ha aquí al costat mateix. Connecto un tub de goma a l’aixeta del lavabo.
-Ui, no! És una pena que no hagi llegit les instruccions. Cal una conducció amb canonada del 8A (segons les normes DIN), connectada amb la presa d’aigua general.
On la té, vostè?
-Al celobert.
-Doncs d’allí l’ha de treure, si no vol tenir disgustos. I el desguàs s’ha de fer amb un acanalat d’Hidroplast-Setanta.
-Que també hi ha hagut desgràcies, amb l’aigua dels pessebres? -vaig preguntar-li, amb una mordacitat mal continguda.
-Hi ha hagut vessaments, mulladers i reclamacions irades dels veïns dels pisos de sota, amb maldecaps jurídics que amarguen la convivència. La nostra feina és vetllar perquè tothom estigui content. Ah! I una altra cosa: si utilitza molsa, compri-la sintètica, perquè els ecologistes no ens deixen viure.
Em vaig quedar abatut, m’havia fugit de cop i volta el vaporós estat d’esperit nadalenc.
-Ja hem acabat. Ho veu? -em digué el jove cordialment-. Semblava qui sap què… Si em vol firmar aquest volant (és una simple comprovació de la meva visita) no el molestaré més.
Quan ja el tenia al peu de la porta, vaig preguntar-li:
-l si canvio d’idea i no faig pessebre, no em passarà res?
-No. l ara! Però en aquest cas valia més no haver CUrsat la sol- licitud, perquè hi ha més feina per aturar els Papers que no pas deixar-los que facin el seu curs.
Un comentario
Vaig descobrir la literatura catalana de la mà d’aquest autor. Per mi, el millor contista.