Histories al voltant del tramvia

marzo 15, 2012

Histories al voltant del tramvia
Premura, 2007. 62 páginas.

Como me lo encontré no sé muy bien la historia de este libro, pero no hace falta ser un lince para ver que se trata de algún concurso de los tranvías de Barcelona con ese medio de transporte como tema. La lista de autores y cuentos es larga para la brevedad del libro:

Marta Pérez i Sierra, La vida en un tram
Marta Altadill Castillón, La flor vermella
Ma Dolors Rivas, L’angle perfecte
Alejandro Hernàndez Almúnia, Desconectar
Alfredo Macias Macias, Sonando en el tranvía metropolitano
Eliana Manzano Escriba, El domador, el león, el dentista y el tranvía
Francesc Xavier Manuel Ruiz, 5 suggeriments per convertir un viatge amb tramvia en una experiència inoblidable
Horacio Arteaga Volpe, 7 = 420
Joana Maria Abrines Ramírez, Pròxima estación: Palau Reial
Josep Puy i Curiel, A la velocitat de la llum
Marc López Torres, Amor de calamar
Ma Rosa Sierra Puerto, El 21
Mercè Sargas Perales, Minutos
Silvia Bofill Perdigó, El peix
Xavier León Coblas, Les històries de la Història

Uno no espera mucha calidad en estos casos, y se nota que muchos de los escritores son bisoños, pero en general están bastante bien y algunos me han arrancado una carcajada, o han conseguido emocionarme. Con lo cual mis felicitaciones a todos los autores que aparecen, porque algunos tienen madera. Como muestra les dejo dos al final.

Calificación: Bueno.

Un día,un libro (197/365)

Extracto:
La flor vermella
Estava asseguda al segon seient del tramvia, vermella i fresca com la sang. La tija, verda, dura i punxeguda, com acabada d’arrencar del jardí. Els pètals de vellut, ben gruixuts, encara eren plens de rosada. Feia goig de veure-la, ufanosa i cridanera. La seva olor exòtica arribava als narius de tots els passatgers i els embruixava. Tots se la miraven de reüll, amb una mescla de sensualitat i admiració. Tots se la volien endur a casa. Però la seva bellesa imposava respecte i distància. La rosa vermella seguia asseguda sola.
I que maca que és! Quina flaire que fa —pensava la Maria tancant els ulls i lliurant-se a aquell plaer sensitiu. Per a qui deu ser? —es preguntà observant la gent del costat—, perquè és evident que una rosa així ha d’estar destinada a algú. Tothom se la mira, podria ser per a qualsevol… I que romàntic que et deixin una rosa al tramvia, sense nota ni res Quin misteri… fins i tot sembla una de les sorpreses d’en Quimet… Ara que hi penso… Per què no? En Quimet sap que agafo cada dia aquest tramvia i sempre a la mateixa hora… Deu haver estat ell? Potser sí… A més, avui fa just un any que sortim junts — la cara de la Maria s’il·luminà. Quin detall!! És un romàntic, no té remei… Li hauré de mossegar l’orella com a càstig —pensà somrient. Me l’imagino escollint-la a la floristeria, tot dropo i amb l’aire despistat de sempre… Com me l’estimo! Crec que deixaré aquí la rosa, fa tan bonic! Jo no la necessito! Avui el besaré amb més ganes que mai.
Les portes del tramvia es van obrir i baixaren dues persones, que no van poder-se estar de fer una última ullada a la rosa, que seguia asseguda tota sola.
Això ha de ser alguna de les malifetes d’en Josep, segur. Aquests dies m’ha estat seguint. Des que ens vam separar que no em deixa respirar —pensava la Carmeta un xic desesperada. Estava dreta, no volia asseure’s, però es mantenia ben a prop de la rosa, com un sentinella a l’aguait. Em truca, m’escriu cartes i contínuament m’envia regals… Sí, segur que ha estat ell qui l’ha deixada aquí. Sap que és la meva flor preferida… I com la mira tothom, tan vermella com és! És estrany, de fet la gent ni parla, es limita a observar-la en silenci, crea un ambient d’església. Fins i tot el tramvia sembla que marxi més suau que mai, per no destorbar-la. Sí, he de reconèixer que aquest cop en Josep s’ho ha treballat… Es veu que va de debò, que se’m vol guanyar… Li deu haver costat força comprar-la i dur-la pel carrer, ell és molt vergonyós per aquestes coses, que no volia ni que el petonegés en públic! Sí, la veritat és que m’ha agradat molt aquest detall seu. Deu estar canviant? Potser s’ha tornat més sensible, això sembla almenys… El trucaré per donar-li les gràcies, o potser fins i tot per prendre un cafè, qui sap? És una rosa tan maca!
Un nen petit que acabava de pujar va agafar la rosa de sobte, ensenyant-la a la seva mare tot cofoi. Els passatgers tenien l’ai al cor, no fos pas que jugant la destrossés, però ben aviat la mare la hi va fer deixar.
Potser. No… Però per què no? Podria ser, podria ser -pensava l’Eduard, mentre se li humitejaven els ulls de l’emoció. Últimament li passava sovint, això d’emocionar-se en públic, estava envellint massa de pressa. Recordo que quan era petita recollíem junts les roses del jardí. Jo li ensenyava com ho havia de fer (ella sempre es punxava),
i m’agradava veure com m’escoltava, llesta i viva, amb aquells ulls tan oberts. Sap que sempre que veig una rosa penso en ella…Què ens ha passat? Com hem pogut acabar així, amb el que jo l’estimo!! És la meva filla i sempre ho serà, sempre l’estimaré, passi el que passi! Potser he estat massa dur amb ella, m’he equivocat. I ella és tossuda i orgullosa com jo. Aviat serà el seu aniversari! Aquesta rosa significa alguna cosa. No sé si me l’ha deixada ella, però estic segur que és un senyal. He de trucar-li. Ho faré. Hem d’arreglar les coses costi el que costi…
Al final del trajecte, el tramvia es quedà del tot buit. Llavors el conductor es va treure la jaqueta, es pentinà els cabells amb els dits i es refregà els ulls. Estava cansat després d’un dia dur de treball. Es dirigí al segon seient i va recollir la rosa vermella. La pobra flor estava mústia i defallida a aquelles hores. Es doblegava capbaixa, però el seu perfum encara era exquisit. No la podia pas llençar, no. Se l’enduria a casa i la posaria en un gerro amb aigua. S’ho mereixia, havia fet molt bé la seva feina.
Un èxit rotund—–pensà el conductor.
Tothom s’havia pensat que era seva, n’estava segur. Ho havia comprovat perfectament a través del retrovisor: primer els rostres dels passatgers es relaxaven i es tornaven lluminosos. Finalment somreien.
L’endemà potser ho provaria amb un clavell, o potser millor amb una tulipa?

5 suggeriments per convertir un viatge
amb tramvia en una experiència
inoblidable
Primer
Faci petar els dits. Provi-ho, vinga. Una vegada. Una altra. I després, segueixi un ritme, una cadència. Veurà com en pocs segons, un passatger a prop seu també segueix el mateix ritme. I un altre passatger. I un altre. Tots els passatgers peten els dits tal i com fa vostè. Tot seguit s’aixequen, a l’uníson, per començar a dansar perfectament coreografiats. Entoni una bella melodia, que els altres li fan de cor. Tothom és feliç. Vostè és feliç. És dilluns.
El tramvia ha arribat a la parada, i la música s’esvaeix com una bombolla. Tothom calla. S’obren les portes i entra l’Orquestra Simfònica de Londres. Prepari’s.
Segon
Miri al seu voltant. Són realment atractius, els passatgers, eh? Vostè també. De fet, vostè és aquí perquè és guapo. O guapa. De fet, tots vostès són aquí perquè han superat un procés de selecció de bellesa entre milers i milers de persones. Al metro són menys agraciats, ja se sap. Deu ser per influència dels mutants que hi viuen amagats. Ja en parlarem, dels mutants.
Fixi’s en algú. Qui sigui. Piqui-li l’ullet. Posi en pràctica les seves arts de seducció. Li garantim un èxit assegurat. I li garantim que d’aquí a pocs minuts tot el tramvia viurà un èxtasi orgiàstic incommensurable del qual no donarem detalls.

Tercer
En l’hipotètic i poc probable cas que un criminal segresti el tramvia vostè haurà de posar-hi remei, és clar. Sabem que no li agrada fer-se l’heroi/heroïna, però és el seu deure. Exhibeixi les seves excel·lents arts marcials i fumi una pallissa al delinqüent. I no s’oblidi d’executar una magistral puntada final amb la qual l’expulsarà del tramvia i, del cop, rebentarà una finestra.
Quan la resta de passatgers aplaudeixi les seves proeses, rebrà una trucada del seu còmplice i amic, el fals delinqüent, en la qual li comunicarà que li ha trencat tres costelles i que no es passi tant, la pròxima vegada.
Quart
No s’ha preguntat mai com es condueix un tramvia? Avui pot ser una molt bona ocasió per descobrir-ho! Visiti la cabina del conductor! No sap què ha de fer? Li oferim unes pautes:
– Dirigeixi’s a l’extrem del vehicle com qui no vol la cosa. Si detecta un petit cartell on hi diu «No distragueu el conductor», no en faci cas: és una prova per als febles d’esperit, la qual haurà de superar.
– Piqui al vidre. Si veu que no li fa cas, no es desesperi: segueixi picant fins a fer perdre els estreps al conductor.
– Quan el conductor us inviti a deturar el picament, entri a la cabina i al·legui que ha entès que el convidava a entrar.
– Demani-li amb insistència els controls del vehicle. Quan acabi cedint, vagi amb compte amb els vianants a l’hora de controlar el tramvia.
– Un cop satisfeta la curiositat, doni les gràcies al conductor per la seva amabilitat, ja que l’obsequiarà amb
una maqueta muntable d’una rèplica a escala del tramvia on ha viatjat!
– I molt important: un cop après el funcionament del vehicle, no cometi la imprudència d’intentar conduir-lo des de la cabina oposada: els resultats podrien ser catastròfics.
Cinquè
De ben segur que, en el seu temps lliure, s’haurà dedicat a la creació d’artefactes diversos, seguint les indicacions de programes televisius de bricolatge. I de ben segur, que, accidentalment, haurà construït un condensador de flux: a tots ens ha passat.
No pateixi, ja que li podrà donar una utilitat. Simplement l’ha d’instal·lar en algun racó del tramvia quan aquest estigui aturat. En el moment que se superi la velocitat de quaranta quilòmetres per hora, s’esquinçarà Pespai-temps i tot el vehicle viatjarà en el temps. Una oportunitat magnífica de revisitar les diverses èpoques de la història i descobrir-ne els secrets, i alhora de crear un fotimer de paradoxes que posaran en perill la seva existència. Però això ja és una altra història.

No hay comentarios

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.