Núria Perpinyà. El vici.

noviembre 5, 2019

Núria Perpinyà, El vici
Arola editors, 2019. 140 páginas.

Obra de teatro acerca de la adicción a las nuevas tecnologías e internet. Estaba en la mesa de novedades de la biblioteca y dude en cogerlo, pero ya que me interesaba el tema me lo llevé. Pero me ha parecido bastante flojo en planteamientos y estructura.
Viene acompañado de tweets y fragmentos de redes sociales que en muchos casos parecen reales (y la autora lo afirma así en el epílogo) algunos me sonaban por haber rodado por ahí.

No me ha gustado demasiado.

Elexa: Ja que no ho fèiem, almenys ens fèiem follow. I tu?
Raül: Jo no faig l’amor, jo faig l’HUmor.
Doctora: Llenya… (Raül n’arramassa amb desídia.) Flors… (Elexa ídem.)
Carles bust robust al descobert; serra llenya: Això de considerar twitter part de la teva idiosincràcia és per anar a la presó; tindria més sentit que ho fecis per lligar.
Raül: <;Sexe, tenint una superpantalla? Tanta vida sexual acabarà amb la meva carrera de tuitstar. Carles: ^En tens prou amb el porno? No prediques amb l'exemple. Raül // passa un dit pel pit amb admiració: Per contradictòries les ties: quan una dona diu que no, és que no, llevat que sigui que sí però digui que no per no dir sí perquè sigui sí, encara que no ho digui i digui no. £) Pifarré: Cardar està bé, però follar-te un enemic amb una rialla és jugar en una altra lliga. Elexa: He de parlar amb ell i solucionar el problema. (Busca un mòbil desesperada, agafa una pedra negra, la llença decebuda; palpeja les butxaques del Carles; ell li treu la mà amb compassió. Mirada envejosa de Raül.) Raül: Ja que, quan vols, ets molt atrevida..., digues-li al friendglobe, davant de tothom, que és un puta. Elexa: No puc! Raül: Tinc uns quants tuiters amb qui tinc força tensió textual. (Gest obscè, de teclejar i de metralleta damunt la pila de troncs.) Tac-tac-tac-tac-tac-ta-ta-ta-ta-ta-ta-ta-ta! La Rotlla lliga més que jo! Doctora capcineja el cap per l'obscenitat: «j.Per què no us plantegeu fer l'amor amb persones reals? Raül riu que no: Doctora Neuska, l'altre que ha de venir, iquè és? i_\Jn home o una dona? Doctora: Un home. Raül es fa el gai i se li cauen els troncs: ^Guapo? Índia: Ja pots carregar la pistola, aleshores. (Es tapa la cara.) <■.Massa sol, no? Us espero aquí. Les meves cames tenen un límit. (Llença les flors que duia a la mà. La doctora capcineja i les recull.) Doctora: Mireu els cims dels Tammarians, nois, són extraordinaris (poc entusiasme general.) Raül: Ja em dirà vostè per què els volem si no els podem fer ni una foto. Carles: Abans es gaudia del paisatge sense. Índia: Tu ho has dit: abans. Les coses han canviat. (Sarcàstica mirant com talla llenya.) I, per cert, <^tu no l'estàs destruint, el paisatge?

No hay comentarios

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.