Mónica Miró Vinaixa. Perennia.

mayo 11, 2021

Mónica Miró Vinaixa, Perennia
Godall, 2015. 102 páginas.

Edición bilingüe, muy cuidada, de poemas encontrados en diferentes tumbas de la antigua Roma. Se incluye un prólogo que nos pone en contexto y nos enumera algunos de los temas clásicos en este tipo de inscripciones. Quizás -como he leído en otro comentario- hubiera estado bien conocer el origen de las inscripciones (lugar y época).

Pero, en cualquier caso, los textos son maravillosos. Siendo como son una muestra del dolor real de quien los encargó nos lanzan un mensaje a través de los siglos. Siempre hemos llorado la muerte de los seres queridos y más antes, que la gente se moría por cualquier tontería y muy joven -o incluso niños.

Algunos poemas me han emocionado, y no sólo a mí. Incluso a mi hija de 13 años le resultaron fascinantes los textos. Dejo una muestra para abrir boca, ese maravilloso ‘Descansa, si es que los muertos sienten algo. Acuérdate de nosotros porque nosotros nunca nos olvidaremos de ti’.

Muy recomendable.

La bella Claudia
Viatger, el que et dic és ben poc. Atura’t i llegeix-ho fil per randa. Aquest és el sepulcre gens bell d’una dona bella. De nom, els seus pares li posaren Clàudia. Estimà el seu espòs amb tot el cor. Infanta dos fills; d’aquests, l’un, el deixa a la terra; l’altre, el té sota terra. Dona de conversa dolça i de caminar escaient. Tingué cura de la llar. Filà la llana. He dit. Vés-te’n.

La romana Hilara
Descansa bé, Hilara, si és que els morts senten alguna cosa. Tu recorda’t de nosaltres, nosaltres mai no ens oblidarem de tu.

L’organista Èlia Sabina
Tancada sota aquesta làpida jeu Sabina, la meva estimada i cara esposa. Instruïda en les arts, només ella superava el seu marit. Tingué una veu bonica i tocava instruments de corda amb el polze. Però, arrabassada de pressa, calla. Vint-i-cinc anys havia viscut, ai las!, i tres mesos i catorze dies. Ella, mentre va viure, admirada i contemplada pel poble, excel·lia com a organista. Sigues feliç tu, siguis qui siguis que llegeixes això, i que els déus et protegeixin. I canta amb veu amorosa: «Adéu, Èlia Sabina».

Petits grans plaers
Els banys, els vins, Venus corrompen els nostres cossos, però fan la vida els banys, els vins, Venus.

Immortal com la terra
He viscut estimada pels meus; encara jove he lliurat la vida. Aquí estic morta, i sóc cendra; aquesta cendra és terra, però, si la terra és una deessa, jo sóc una deessa, i no estic pas morta. Et prego, viatger, que no profanis els meus ossos.

Un darrer prec
Viviu feliços i feu libacions per als nostres Manes i recordeu que vosaltres també sereu amb nosaltres.

No hay comentarios

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.