El lokal, 2016. 70 páginas.

Biografía escueta pero informada sobre El noi del sucre y que leo en el centenario de su muerte como ya he hecho con otros libros: Escola de rebel·lia y Apóstoles y asesinos. Se narra un poco lo mismo que en este último, pero de una manera más directa, con los hechos en la mano.

Estos libros están publicados con la intención de ser lo más baratos posibles (me costó 4€ en la librería, en su lokal todavía valen menos) y de ser una historia del barrio del Raval en el momento en que el movimiento obrero cambió el mundo. Muchas de las ventajas que disfrutamos ahora vienen de esos momentos, y Salvador Seguí, el noi del sucre, fue uno de los sindicalistas más señeros que murió asesinado en la época del pistolerismo.

Me ha sabido a poco porque la información que se expone ya la había leído antes, pero si alguien quiere conocer esta figura es un libro excelente, no muy largo y que nos da los datos claves de una biografía apasionante.

Bueno.

Augmenten els conflictes socials

Després del Congrés de Sants, sobre a Catalunya una etapa de gran con-flictivitat social, al mateix temps que de nou revifa la qüestió nacional catalana. La Lliga Regionalista ha endegat una campanya, impulsada des del Consell de la Mancomunitat, per un Estatut d’Autonomia per Catalunya, que compta amb la participació del Partit Republicà Català de Layret, Companys, Alomar o Brossa, els quals eren advocats o simpatitzaven amb la CNT i amics de Seguí. Macià i la Federació Democràtica Nacionalista, antecedent d’Estat Català, adopten una actitud ambigua, entre la independència i l’autonomia. La CNT no recolza aquest moviment i ho argumenta amb un manifest, publicat el 15 de desembre: «parlen en nom de Catalunya els qui a Catalunya són execrats i parlen en nom de la llibertat d’un poble els qui mantenen una hegemonia recolzada amb les baionetes del poder central». Això ho diuen per la Lliga Regionalista i Cambó, que fa de ministre cada cop que el crida el Govern central.
També Seguí escriu un article a ‘El Diluvio’ (13-1-1919): «Nosaltres volem que Catalunya no sigui una colònia com aquestes que tenen els senyors fabricants de Barcelona, en les quals estan esclavitzats els obrers. Nosaltres som més catalans que ells, que tant presumeixen de catalanisme. Tampoc volem fer el joc al poder central…». I el mateix any deia en la famosa conferència a l’Ateneu de Madrid: «Que es doni a Catalunya l’autonomia, si es vol, la independència; però, ¿sabeu quins seran els primers a no acceptar-la? Nosaltres, no; de cap manera…, nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans al contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ensfa por. Estigueu segurs, amics madrilenys que m’escolteu, que si un dia es parlés seriosament d’independitzar Catalunya de l’Estat espanyol, els primers, i potser els únics, que s’oposarien a la llibertat nacional de Catalunya, foren els capitalistes de la Lliga Regionalista i del Fomento del Trabajo Nacional. Per tant, és falsa la catalanitat dels qui dirigeixen la Lliga Regionalista. I és que aquesta gent avantposa els seus interessos de classe, és a dir, els interessos del capitalisme, a tot altre interès o ideologia. Tanmateix hi ha moltes proves que confirmen el meu raonament. Tant se val que proclamin el seu catalanisme en discursos i articles periodístics… quan són a Barcelona».