Viena Edicions, 2019. 260 páginas.
Recopilación de lugares emblemáticos de Barcelona que, sin embargo, no son muy conocidos. Por ejemplo, una iglesia que me encanta y que he fotografiado mil veces resulta que tiene los únicos capiteles visigóticos de la ciudad.
Otros, como las columnas de Augusto los tengo muy visitados, pero aquí me han explicado la historia viajera de una de las columnas, que desconocía. Otros lugares están muy escondidos -muchos sólo se pueden visitar con invitación- pero es curioso saber que están ahí.
Me ha dado pena devolverlo a la biblioteca porque es un libro para tener y recorrer los enclaves que nombra.
Recomendable.
Pel que sembla, aquesta iniciativa va ser fruit de les males relacions del monarca amb el llavors bisbe de Barcelona, Jaume Caçador, que ho va ser entre 1546 i 1561. Els enfrontaments amb la corona s’originaren en l’etapa en què Caçador va presidir la Generalitat, entre 1545 i 1548.
El Palau del Lloctinent data del 1549 i va ser construït per l’ar-quitecte Antoni Carbonell com un annex del Palau Reial Major, residència dels comtes de Barcelona i, més tard, dels reis de la Corona d’Aragó. Va ser un encàrrec de Carles I destinat a esdevenir la residència del seu representant a Catalunya. I l’encàrrec, segons sembla, va incloure expressament la presència dels angelots pornogràfics.
El palau, on la barreja d’elements arquitectònics gòtics i renaixentistes és encara visible, va ser més tard seu de la Inquisició, convent de les clarisses i, més recentment, seu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. L’edifici es va rehabilitar l’any 2007 i actualment se’n pot visitar el pati renaixentista i l’escala noble, coronada per un bell sostre de fusta.
No hay comentarios