Quaderns crema, 2000. 637 páginas.

La crema

Ni sé las veces que he leído estos cuentos de Monzó, y no me canso. Uno de mis escritores de cuentos preferidos, que aunque en Cataluña tiene merecida fama, fuera de aquí no es tan conocido. Lo mismo que le pasa a Pere Calders, otro monstruo.

Este volumen contiene una selección de sus libros de cuentos, realizada por el mismo autor. La crema de la crema, vamos. Me ha servido para apartar algunos para las sesiones de narración oral. Cuentos como el que reproduzco al final son para mí canónicos.

Adjunto como siempre la lista completa y la recomendación de que lo lean:

UF, VA DIR ELL
Història d’un amor
En un temps llunyà
Sobre la no compareixença a les cites
Uf, va dir ell
Sobre la volubilitat de l’esperit humà
Splassshf
Fum
Tot de prats als ulls
Underworld
La creació
Sobre la futilitat dels desitjós humans
Noia del mehari
Confidència

OLIVETTI, MOULINEX, CHAFFOTEAUX ET MAURY
Redacció
Thomson, Braun, Corberó, Philíshave
Préssec de poma
La dama salmó
Cacofonia
Globus
El nord del sud
Trucs
Nines russes
To choose
La carta
Quatre quarts
Un cinema
El regne vegetal
Oldeberkoop

L’ILLA DE MAIANS
CARRER DELS DIES FEINERS
Barcelona
Casa amb jardí
Filologia
Febre
No tinc res per posar-me
Ferrocarril

A HANDKERCHIEF OR NECKERCHIEF OF SOFT TWILLED SILK
La filantropia del mobiliari
El segrest
Literatura rural

LA CASA DE LA ESTILOGRÀFICA
Halitosi
Porc bullit amb salsa de rave
No n’estigui tan segur
Anís del Mono
La qualitat i la quantitat

EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT

L’honestedat
L’amor
Vida matrimonial
La submissió
El cicle menstrual
La inòpia
La fe
Pigmalió
La immolació
L’enteniment
El determini
L’admiració
Per què les busques dels rellotges giren en el sentit de les busques dels rellotges?
La gelosia
Amb el cor a la mà
La inestabilitat
Sant Valentí
L’eufòria dels troians
Quarts d’una
L’afany de superació
El jurament hipocràtic
La micolo-gia
El gripau
La bella dorment
La monarquia
La fauna
La força de voluntat
La fisonomia
La divina providència
El conte

GUADALAJARA
Vida familiar
A les portes de Troia
Les llibertats helvètiques
Gregor
Fam i set de justícia
El dia de cada dia
La vida és tan curta
El poder de la paraula
La literatura
La força centrípeta
Estratègies
Vida dels profetes
Durant la guerra
Els llibres

Calificación: Muy bueno.

Un día, un libro (120/365)

Extracto:
VIDA MATRIMONIAL
Per tal de firmar uns documents, el Zgdt i la Bst (casats des de fa vuit anys) han d’anar a una ciutat llunyana. Hi arriben a mitja tarda. Com que fins l’endemà no podran resoldre l’afer, busquen un hotel on passar la nit. Els donen una habitació amb dos llits individuals, dues tauletes de nit, una taula per escriure (hi ha sobres i paper de carta amb la capçalera de l’hotel, en una carpeta), una cadira i un minibar amb un televisor al damunt. Sopen, passegen pel costat del riu i, quan tornen a l’hotel, cadascun es fica al seu llit i treu un llibre.
Pocs minuts més tard senten que a l’habitació del costat carden. Senten clarament el grinyol del somier, els gemecs de la dona i, més fluix, els esbufecs de l’home. El Zgdt i la Bst es miren, somriuen, fan algun comentari de broma, es desitgen bona nit i apaguen el llum. El Zgdt, calent per la cardada que encara sent a través de la paret, pensa a dir-li alguna cosa a la Bst. Potser ella s’ha posat tan calenta com ell. Podria acostar-s’hi, asseure’s al llit, fer broma sobre els veïns d’habitació i, com aquell qui res, acariciar-li primer els cabells i la cara i, tot seguit, els pits. Molt probablement, la Bst s’hi apuntaria de seguida. Però i si no s’hi apunta? i si li enretira la mà i fa petar la llengua o, pitjor encara, li diu: «Noen tinc ganes»? Fa anys no hauria dubtat. Hauria sabut, just abans d’apagar el llum, si la Bst en tenia ganes, si els gemecs de l’habitació del costat l’havien encès o no. Però ara, amb tants anys de teranyines al damunt, res no és clar. El Zgdt es gira de costat i es masturba procurant no fer gens de fressa.
Deu minuts després d’haver acabat, la Bst li pregunta si dorm. El Zgdt li diu que encara no. A l’habitació del costat ja no gemeguen; ara hi ha una conversa en veu baixa i rialles soterrades. La Bst s’aixeca i va cap al llit del Zdgt. Aparta els llençols, s’hi estira i comença a acariciar-li l’esquena. La mà baixa de l’esquena fins a les natges. Sense prou coratge per dir-li que s’acaba de masturbar, el Zgdt li diu que no en té ganes. La Bst deixa d’acariciar-lo, hi ha un silenci breu, llarguíssim, i se’n torna al seu llit. Ell sent com aparta els llençols, com s’hi fica dins, com es regira. A cada regirada, al Zgdt se li multipliquen els remordiments per haver-se masturbat sense haver intentat abans saber si la Bst voldria cardar. Se sent, a més, culpable de no haver-li dit la veritat, çiTan poca confiança es tenen, tan estranys són ja l’un per l’altre, que ni això no li pot dir? Precisament per demostrar que no són del tot estranys, que encara hi ha una espurna de confiança, que potser poden revifar la foguera, agafa coratge, es gira cap a ella i li confessa que fa uns minuts s’ha masturbat perquè pensava que ella no tindria ganes de cardar. La Bst no diu res.
Minuts després, el Zgdt suposa, pels sorolls disimulats que li arriben, que la Bst es masturba. El 22clt sent una tristesa immensa, pensa que la vida és grotesca i injusta, i esclata a plorar. Plora contra el coixí, enfonsant-hi la cara tant com pot. Les llàgrimes són abundants i calentes. I quan sent que la Bst ofega el gemec final contra el tou de la mà, xiscla amb un xiscle que és el xiscle que ella es mossega.