Quaderns crema, 1995. 108 páginas.
Tit. Or. Politically correct bedtime stories. Trad. Quim MOnzó y Maria Roura.
Higiene
Los cuentos tradicionales están llenos de estereotipos. Todas las mujeres suspiran por un príncipe azul y esperan a que éste las rescate. Así que los tiempos modernos, en los que la aristocracia no es lo que era y las mujeres reclaman su justo lugar en la sociedad necesitamos cambiar esos cuentos.
Pero hay algo peor que los estereotipos. Lo políticamente correcto. El autor lo sabe y explota habilmente la parodia, porque hay mucho que parodiar y poner en ridículo. Que en la traducción esté implicado Quim Monzó ayuda a mantener la acidez del original -empezando por la traducción del título.
En estas parodias sólo hay un peligro. Que la reiteración del uso del lenguaje políticamente correcto se haga pesada, algo que se sortea con bastante originalidad y ayudado por la brevedad del libro.
Tiene momentos muy divertidos y está específicamente indicado para practicar una buena higiene mental. Una buena reseña aquí: Contes per a nens i nenas políticament correctes.
Calificación: Muy bueno.
Un día, un libro (87/365)
Extracto:
Una vegada hi havia un recollidor de cartrons de nivell socioeconòmic no gaire elevat i la seva muller. La seva falta d’èxits materials no implica de cap manera que tots els recollidors de cartrons estiguin socioeconòmicament marginats ni que, si ho estan, mereixin estar-ho. Malgrat que l’arquetipus de recollidor de cartrons el converteixi generalment en l’infeliç dels contes infantils clàssics, aquest individu en concret era un professional de la recollida de cartrons, i, simplement, el seu nivell socioeconòmic no era gaire elevat.
—I vosaltres qui sou?, a veure.
—Se’ns coneix com els Set Altíssims Gegants—va dir el líder. La rialleta que va dissimular la Blancaneu no va passar desapercebuda. El líder va continuar: —Som altíssims en esperit i per això som «gegants» entre les persones masculines del bosc. Abans ens guanyàvem la vida cavant a les mines, però ara hem decidit que aquesta violació constant del planeta és immoral i a la llarga poc productiva (a més, el mercat del metall ha tocat fons). De manera que ara ens dediquem a vetllar per la integritat del planeta i vivim en harmonia amb la natura. Per arribar a final de mes, organitzem trobades espirituals per a persones masculines de ciutat que necessiten retrobar-se amb les seves primitives identitats virils.
—I això ,jen què consisteix, exactament—-va preguntar la Blancaneu—, a part de beure directament del tetrabrik?
Dones vet aquí que una vegada hi havia una princeseta que, quan s’atipava de donar-se cops de cap contra l’estructura masclista de poder del seu palau, es relaxava caminant bosc endins i asseient-se a la vora d’un petit estany. Allà, es distreia llançant enlaire la seva pilota d’or preferida i meditant sobre el paper de la lluitadora ecofeminista del seu temps.
Un dia, mentre s’imaginava la utopia que seria el seu reinalme si les persones femenines tinguessin el poder, li va caure la pilota, que va rodolar fins enfonsar-se a l’estany. L’estany era tan fondo i tèrbol que no veia on havia anat. No va plorar, evidentment, però sí que va prendre nota mental d’anar més amb compte la següent vegada.
Los cuentos:
La Caputxeta Vermella
El Vestit Nou De L’Emperador
Els Tres Porquets
En Pelldancarrugada
Les Tres Cabretes Interdependents
La Meravella
La Ventafocs
Rínxols D’Or
La Blancaneu
El Pollastre Petit
El Príncep Gripau
En Joan I La Mongetera
El Misteriós Flautista D’Hamelín
No hay comentarios