Si t’acorrala contra la paret quan intentes fugir per la porta: «No, que d’aquí a cinc minuts tanquen el metro.»

O bé apuja’t les calces i posa cara maternal: «És que li he de donar el pit al nen.»

Quan, al cotxe, t’has abaixat panties i calces i està a punt d’empalar-te: «I la teva dona, què?»

També pots tocar l’ase, fer cara de lamentar-ho molt i dir: «No… Si m’ho haguessis dit ahir, quan vam quedar…»

Mentre et té cinc dits dins de la figa: «Ai, tinc gana… No menjaries res?…»

Fins i tot sense deixar d’agafar-li el membre amb mà experta: «És que demà al matí tinc un examen.»

A casa d’ell, un apartament amb la música adequada, el llit acabat de fer —amb llençols de setí— i tot el vespre i la nit per endavant. T’ho proposa. Respons: «Ara? Aquí?»

Si la cosa és a casa teva, pots posar cara molt trista i dir: «No. Que després te n’aniràs.»

I si sou dins el cotxe, a punt d’enfilar la rampa del garatge del meublé (que coneixes perfectament): «No. Em sentiria com una puta, en un lloc així.»

També et pots treure, de cop, el gland de la boca i dir-li: «No. Deixem-ho. Em sap greu pel meu marit.»

O bé, amb cara d’estar per damunt del bé i del mal: «No siguis impacient.»

De cop i volta pots posar-te molt seriosa, treure-li el dit que et té a l’anus i dir-li: «Tenim una relació molt maca. No l’espatllem ara, per un moment de passió.»

També pots posar cara d’afligida i dir-li: «És que acabo de separar-me.»

O posa cara d’il•lusionada, fes que et tregui el puny i digues-li: «És que acabo de casar-me.»

També pots mirar-lo desapassionadament als ulls i dir-li: «És que jo només ho faig si estic enamorada.»

O bé aparta la boca dels seus testicles, posa’t ordre als cabells i digues-li: «No. Prou. Perquè m’enamoraria.»

La cara d’avorriment existencialista també fUn ciona: «Es que, últimament, no estic gens pro miscua.»

Pots adoptar una expressió de jutgessa del Tribunal Suprem: «No. Avui em semblaria massa fàcil.»

Com si t’importés el «romanticisme» i no els litres de semen que t’has empassat al llarg de la vida: «No. Que avui no hem tingut una conversa tendra.»

Després del sopar, de les carícies al pub fosc i del quart d’arrambades al portal, si ell et proposa de pujar a fotre un clau, sorprèn-te: «Home, així en fred…»

També pots corrugar-les per dir: «No. És que el meu nòvio m’ho notarà.»

O bé, amb un gest de menyspreu, nega’t a pujar al picadero, que comparteix amb els tres últims que t’han enculat: «No, que no hi tens aigua calenta.»

Pots obrir els braços perquè de debò que ho lamentes de debò: «Es que avui no tinc cangur.»

Si t’has passat tot el dia cardant amb el gerent de l’empresa on treballes, amb el noi del supermercat on compres, amb el cambrer del restaurant on dines i amb el professor d’anglès i en plena mamada t’adones que estàs una mica encetada, digues-li amb aire despreocupat: «Me’n vaig. No tinc les idees gaire clares, avui.»

Si ets capaç d’adoptar l’expressió de l’esfinx, pots dir: «Per no haver de dir-te després que sí, t’he de dir ara que no.»

Digues-li: «Jo ja voldria, però i el meu nòvio?» Com si no t’haguessis deixat encular per absolutament tots els seus amics.

Amb cara de nena a punt de rebre la primera comunió: «És que tinc el gos tot sol, a casa, i no tinc ningú a qui deixar-lo.» Encara que ell no entengui per què no t’ha preocupat gens que estigués tot sol, les cinc hores que t’has passat deixant-te tocar, i tocant-lo tu sense parar.

Just després que ell t’acariciï els mugrons amb el gland ja humit, estranya-te’n: «No m’ho hauria pensat mai, que tu i jo… Deixem-ho, per avui. Abans m’hauré de fer a la idea.»

O bé posa cara llarga, quan et digui d’anar al llit: «No. Cada cosa té el seu moment.»