Pepe Sales. Sense re sense remei.
Poesía / enero 20, 2017

Labreu, 2009. 204 páginas. Del disco que le dedicó Albert Plá pasé al documental ‘Pobres pobres que els donguin pel cul’ y de ahí a buscar algo publicado de este artista del margen, pintor, poeta, músico, guionista, pero sobre todo salvaje, experimental, que vivió al límite y murió como tantos víctima del SIDA. Hay una selección de 50 poemas (canciones de amor y droga), unas pistas interpretativas de los mismos, una selección de su diario y algunas cartas. También reproducciones de algunos de sus cuadros. Suficiente para hacerse una idea de la calidad del autor. LEFA’M Lefa’m lefa’m blau àngel de nit que passes de mi Jo de l’amor no sé què dir En realitat era el coixí L’àngel no hi és al dematí i tan sols hi ha lefa en el llit Visquin les nits, morin els dies Però lefa’m lefa’m blau àngel de nit que passes de mi MERITXELL Meritxell s’ha fet gran porta nois a dormir a casa Meritxell i aquests nois volen fer la pluja daurada Meritxell s’ha fet gran busca nois per muntar una farra Meritxell sap què vol se li en fot que li diguin guarra Meritxell i aquests nois se li, què? se…

Paper de vidre.
Ensayo / junio 16, 2010

Labreu edicions, 2005. 212 páginas. Entrevistas que rascan Barcelona es lo suficientemente grande como para no volver a ver nunca a esa chica con la que hablaste un día en una discoteca y no le pediste el teléfono y lo suficientemente pequeña para que a mi mujer le regalen esta recopilación de entrevistas de la revista paper de vidre días antes de que a mí me hubieran invitado a la presentación de la misma revista en su formato digital. Mi mujer me dejó el libro por sus entrevistas a Empar Moliner y a Quim Monzó, pero me han gustado todas. Los entrevistadores saben lo que hacen y las reflexiones que surgen son muy interesantes. Les emplazo a leer la revista en su formato digital, y les dejo unos brevísimos extractos: Guillem Miralles: Coincidint amb la invasió a l’Iraq, la teva web ha canviat l’aspecte i es veu presidida per un «NO A LA GUERRA». Ana Briongos: He de canviar el missatge, el meu missatge és «no a les guerres». G.M.: Per què hi estàs en contra? A.B.: De les guerres, la població civil sempre en surt perdent perquè impliquen morts i destrucció. Sempre hi haurà qui trobarà raons per justificar-les,…