Club editor 1959, 2018. 190 páginas.

La protagonista no encuentra su sitio en una vida que resbala en su piel, a diferencia de su feliz hermana que tiene todos los checks de la lista para ser feliz; matrimonio con un buen partido, hijos e hipoteca. La sombra del suicidio siempre se esconde en la trastienda.

Una prosa excelente, con ritmo, pero una historia banal que no me ha despertado el más mínimo interés. Últimamente estoy leyendo bastantes libros de jóvenes que narran situaciones que les deben parecer dignas de ser contadas, pero que a mí me parecen de una banalidad increíble. Cuando era más joven se escribieron muchos libros que contaban la noche, herederos de Bukowsky, con excesos de todo tipo, abundancia de drogas y de lumpen. Ya entonces me parecían un poco exagerados y cansinos. Los de estas generaciones ni siquiera tienen excesos. Al menos la protagonista de este libro folla de vez en cuando y tiene tendencias suicidas.

Pondré un par de ejemplos: Capítulo 12, la protagonista lleva tres meses en Bruselas (ha ido porque sí) y para ganar un dinero responde un anuncio en el que solicitan profesoras de español. El barrio no tiene muy buena pinta, pero va igualmente. Finalmente es una escuela normal y la contratan con un sueldo de 45 euros la hora, de inmediato. Capítulo 30, visita a la dermatóloga por unas pecas que tienen mala pinta. Examen y diagnóstico, nada de lo que preocuparse.

Se lee con gusto porque la autora escribe bien, pero esperaba otra cosa -y quizás yo he tenido un problema de expectativas.

Se deja leer.

Suposo que en algun moment la Laura devia parar el vídeo i ens vam posar a fer el treball de naturals. El que sí que recordo és que, ja a casa, quan vaig anar al lavabo a fer un pipí i em vaig eixugar amb el paper de vàter, vaig descobrir-hi una substància transparent i enganxosa. No la vaig relacionar amb la pel·lícula. El primer que vaig pensar és que m’havia posat malalta, però no tenia ganes d’explicar-ho a la mama. A la nit em vaig masturbar. Com cada nit des de feia un parell d’anys. Em masturbava cada nit i cada matí, al llit, de manera sistemàtica. I, si me’n recordava, també ho feia en altres moments del dia, al lavabo de casa o al de l’escola. Aquella nit em vaig tocar per dins, no només el clítoris per sobre de les calces, com solia fer. Encara hi tenia aquella substància enganxosa, com bava alienígena. Em feia una mica de por, perquè semblava encalçar-me els dits per xuclar-me’ls cap endins. Però, curiosament, no hi havia ni el més petit indici de dolor. Potser no estava malalta. La curiositat em va portar a dur-me dos d’aquells dits molls a la boca. Estaven viscosos, com recoberts d’una gelatina de croissant gairebé líquida. I era tan dolça! D’una dolçor especial, nova. No tenia res a veure amb cap cosa dolça que hagués tastat mai, encara que l’olor recordava una mica el iogurt de macedònia. Els vaig llepar fins que van quedar nets i llavors vaig tornar-hi. Em sucava els dits a dins i me’ls llepava, una vegada i una altra. Vaig pensar que era el més semblant a menjar-me a mi mateixa. I aquest pensament en va conduir a un altre, de manera natural, com quan començava buscant una paraula al diccionari i a la definició en sortia una altra que no coneixia i també l’havia d’anar a buscar. Vaig pensar si això mateix que em passava a mi els passava a les meves amigues, a la Marta o a l’Anna. I, sobretot, si també li passava a la Laura, que no era ben bé amiga meva, encara que a mi m’hauria agradat molt ser la seva millor amiga. I, si era així, vaig pensar com seria sucar els dits a la figa de la Laura i quin gust tindrien en llepar-los. , ¿Dolços i afruitats, com els meus? ¿O potser dolços i àcids, com aquelles Uepolies en forma de cor que sempre treia a l’hora del pati?