Alfons el Magnanim, 1994. 84 páginas.
Tit. or. Digte. Trad. Encarna Sant-Celoni i Verger.
Poemario bilingüe (aunque en mi caso no sirva de mucho porque de danés no tengo ni idea) de Tove Ditlevsen, que a pesar de su extensa producción apenas tiene poemarios traducidos en castellano. Al menos he podido encontrar este en catalán y espero que, dado el éxito que están teniendo sus memorias, se traduzca algo más.
Una poesía delicada escrita por una mujer que lo pasó bastante mal en su vida, pero con un fuerte compromiso con la belleza. Muchos me han conmovido.
Me ha encantado.
DONCS, AGAFA’M EL COR
Doncs, agafa’m el cor en les mans,
però agafa’l cautament i agafa’l suau,
el cor vermell — ara és teu.
Bat tan tranquil, bat tan somort,
perquè ha estimat i ha patit,
ara és silent — ara és teu.
I se’l pot ferir, i pot defallir,
i pot oblidar i oblidar sovint,
però mai no oblida que és teu.
Era tan fort i tan orgullós, el meu cor,
dormia i somniava en la joia i en el joc,
ara pot ser trencat — però només per tu.
De Poemes d’amor, 1949
ELS ADULTS 1
De matí la nostàlgia
està desnugada del seu objecte
i és com
una set
que cap font
de la terra no pot apagar.
L’enyor no es refereix
a ningú
concret
només és la vida
dividida en
abans i després.
Abans era
suficient
despertar-se
i saber
que només
s’havia somniat.
Ara es viu
dins del somni
i se sap que
és de veres
que tots
els adults són perduts
i mai més no
tornaran a casa.
De Els adults, 1969
No hay comentarios