UAB, 2007. 238 páginas. Voy leyendo diferentes traducciones del poema de Gilgamesh, la primera historia conocida de la humanidad y que es fascinante. Esta traducción al catalán no es de mis preferidas pero está bien. Quiere ser más rigurosa que literaria. Siempre es recomendable volver a nuestro primer clásico. S’alimentava d’herbes com les gaseles, : s’arremolinava amb el bestiar a l’abeurador, se sadollava d’aigua amb les bèsties. Shamhat el va mirar, l’home salvatge, el mascle ferotge que es troba al mig de l’estepa. «Es ell, Shamhat, despulla el teu pit, i obre el teu sexe, que prengui els teus encants. No tinguis por, pren el seu alè, ell et veurà i se t’arrambarà. Treu-te el vestit, que jegui, al teu damunt, fes-li a l’home salvatge allò que saben fer les dones, i (durant) la seva passió et murmurarà, se li revoltarà el ramat que havia crescut amb ell.» Shamhat va desfer la seva túnica, va obrir el seu sexe i el va prendre amb els seus encants, no va tenir por i li va prendre l’alè, J es va treure el vestit i ell va jeure al seu damunt. Li va fer a l’home salvatge allò que saben fer les…