160 páginas.

Anuncios sensuales

He tenido la suerte de escuchar los cuentos eróticos de Roger Corominas, incluso la de compartir escenario con él. Sus cuentos son originales y muy sensuales. Me alegra disponer de su primer libro de relatos, que incluye los siguientes:

La virtut no és un do… menyspreable
Callarem junts
Amor cec
Sexe prescrit
Mai faràs l’amor amb la mateixa persona
Dissertacions
Els ulls eren els de sempre
Pilars de la humanitat
Submissió
Annex: Joguines

El hilo conductor son los anuncions de contactos en el diario, aunque las historias son muy diferentes; desde la sorpresa de las citas a ciegas en Callarem junts hasta una potente revisión del cuento de caperucita en Els ulls eren els de sempre (precioso título, por cierto). El lenguaje es muy cuidado, las situaciones, sensuales, y el conjunto está a la altura del de cualquier escritor consagrado. ¿No hay ninguna editorial dispuesta a promocionarlo?

Mis preferidos son La virtut no és un do… menyspreable donde el protagonista entra en el mundo universitario de una manera diferente y Pilars de la humanitat, curioso trío con un final inesperado.

Muy recomendable, y se puede comprar en el siguiente enlace:

Contactes

No se lo pierdan.

Calificación: Muy bueno.

Un día, un libro (184/365)

Extracto:
La fragilitat se li llegia als ulls. Se li endevinava al voltant de l’aspecte vidriós que li conferien les llàgrimes i que, sense caure, creaven un petit bassal entre la retina i les pestanyes. Estava sola en la foscor, demanant-se com podia ser que aquella relació tant generosa hagués arribat al punt mort de l’abstinència. Se sentia frustrada, plena de ressentiment envers la figura del marit. Comptava les crisis que havien passat i tots els esforços llençats en va: únics i unilaterals. Malgrat tot, estimava sense sentir-se desitjada. Feia massa temps que les relacions sexuals s’havien convertit en un retrobament estrany i esporàdic. Estimava l’intel·lecte, però necessitava l’amor brutal de l’home despietat. El sexe sense compromís per sentir que encara podia ser objecte dels desitjós més depravats. Malauradament, tota la necessitat es convertia en un exercici de repressió ja que mai deixava que li donessin l’estacada mortal. Inconscientment, mantenia l’ideal de fidelitat i d’obediència cap a l’espòs i, després d’un temps, la seva vida va reduir-se a una dedicació integral cap a la casa on, dia rere dia, hi construïa un refugi dels problemes conjugals. Constantment estava canviant la decoració. Encarregava unes cortines, comprava plantes i petits objectes que la mantenien entretinguda durant bona part del dia.