Editorial Empuries, 2001. 426 páginas.
Tit. Or. The northern lights. Trad. Albert Torrescasana.
Universos paralelos
TenÃa curiosidad por leer este libro; cuando leà crÃticas de la adaptación al cine me intrigaba su supuesto contenido ateo. Si las crónicas de Narnia están impregnadas de cristianismo, la saga de la Materia oscura parecÃa ser la antÃtesis.
Algo hay: nos encontramos en una especie de universo paralelo donde todas las personas tienen un animal que les acompaña siempre, su daimoni y la Iglesia tiene un poder absoluto. Una sinopsis muy completa puede leerse en la wikipedia: Luces del norte.
Pero las crÃticas a una iglesia de otro universo ni implican una defensa del ateismo, ni siquiera de la religión. Uno puede ser creyente, religioso y miembro de una iglesia y no querer que ésta domine la vida pública. Asà que no esperen llevarse las manos a la cabeza. Es un libro entretenido que nos sumerge en un mundo lleno de detalles fascinantes y nada más. Al menos en este primer volumen.
En Bibliopolis lo ponen bien y mal a la vez: Luces del norte. Ni creo que su estilo sea torpe y desmañado ni que tenga un ritmo trepidante. Es una novela juvenil que puede disfrutarse también por un adulto -yo lo he hecho- y que deja ganas de leer la continuación para conocer en que acaban las aventuras de Lyra y su Pantalà imon.
He tenido la suerte de encontrar una primera edición, ya que se han multiplicado desde la aparición de la pelÃcula. De momento está esperando, en la estanterÃa, a tener una nueva lectora.
Extracto:[-]
En realitat, la Lyra i els seus companys es lliuraven a unes batalles mortals. En primer lloc, els nens d’un college (els criats joves, els fills dels criats i la Lyra) sempre estaven en guerra amb els d’un altre. Però aquesta enemistat es deixava de banda quan els nens de la ciutat atacaven algun alumne d’un college; aleshores, tots els colleges s’aliaven i s’enfrontaven als nens de la ciutat. Aquesta enemistat havia començat centenars d’anys enrere i era molt profunda i satisfactòria.
Però fins i tot aquesta rivalitat s’oblidava quan planava l’amenaça d’altres enemics. N’hi havia una que era perenne: els nens dels forns de maons que vivien al costat dels Claybeds, que eren detestats amb la mateixa intensitat tant pels nens dels colleges com pels de la ciutat. L’any anterior, després que la Lyra i els nens de la ciutat haguessin arribat a una treva, van atacar els nens dels forns de maons amb pedres d’argila dura i els van esfondrar el castell pastós que havien construït; en acabat, els van fer rodolar per sobre d’aquella substà ncia enganxosa amb què es guanyaven la vida i al final tant els vencedors com els vençuts van acabar semblant un ramat de monstres d’argila histèrics.
L’altre enemic habitual depenia de l’estació de l’any. Les famÃlies gÃpcies, que vivien a les barques del canal, anaven i venien durant les fires de primavera i de tardor, i sempre estaven disposades a lluitar. Per damunt de totes, hi havia una famÃlia de gipcis, que solia amarrar a la zona de Jericó, amb la qual la Lyra estava enfrontada des del dia que va aprendre a llençar una pedra. L’última vegada que havien estat a Oxford, ella, en Roger i uns quants nens de la cuina del Jordan i el St. Michael’s els van parar una emboscada i els van bombardejar amb fang la barca, que els gipcis havien pintat amb colors llampants. Tota la famÃlia va sortir de l’embarcació i els va començar a empaitar; en aquell moment, l’esquadró de reserva que obeïa les ordres de la Lyra va abordar la barca, la va desamarrar, la va fer baixar riu avall i va interrompre el trà nsit fluvial. Els companys de la Lyra van escorcollar la barca de cap a peus a la recerca del tap: la Lyra estava convençuda que hi havia un tap. Va assegurar a la tropa que si treien el tap la barca s’enfonsaria de seguida; però no el van trobar i van haver d’anar-se’n corrents quan els gipcis els van descobrir. Van fugir xops i orgullosos de la seva victòria a través dels carrerons de Jericó.
Aquest era el món de la Lyra, el món que la feia fruir. Ella, per damunt de tot, era grollera, cobdiciosa i una mica primitiva, tot i que sempre havia tingut la sensació que aquell no era el seu únic món, que una part d’ella també pertanyia a la majestuositat i al ritual del Jordan College, i que, en el fons, hi havia una relació entre ella i l’alt món de la polÃtica que representava Lord Asriel. De fet, s’aprofitava d’aquella idea per donar-se aires de grandesa i per dominar els altres pillets com una dèspota. Amb tot, mai no se li havia acudit investigar més coses sobre aquell fet.
5 comentarios
La verdad es que yo disfruté mucho con la lectura del primer volumen, me gustó especialmente la construcción por parte del autor de ese otro mundo, está muy bien cimentado y la profusión de detalles es espectacular. La saga entera es genial. 😀
SÃ, el mundo está muy bien construido y te engancha. Tengo ganas de seguir con el resto de la serie.
19 de octubre « ¿Qué escritor nació el…?
he leido los 3 primeros libros y quiero que continuen haciendo pelis
No creo que se animen…