Edicions 62, 1984. 126 páginas.

Otro libro que me llevé gratis en algún sitio de intercambio, una de las primeras novelas de la autora y la única que se salvó de esa época, aunque la revisó en 1968.

En la wikipedia hay un buen resumen: Aloma. La protagonista es una chica joven que se enamorará de su cuñado, recién llegado de Buenos Aires. Mientras, la situación económica de la familia va en decadencia por los despilfarros de su hermano.

No tiene la misma calidad que La Plaça del diamant, pero ya apuntaba maneras.

Calificación: Bueno+.

Un día, un libro (323/365)

Extracto:
Quan va ser de dia i es va trobar sola al llit es va fer llàstima. Es va passar una mà pel ventre, per l’espatlla… Es va tocar els llavis adolorits. Com si estigués borratxa va mirar al seu voltant. Pels finestrons ajustats entrava una claror dolça. Es va aixecar d’esma, va anar fins a.l’armari, va treure la clau, la va tornar a posar. Tot li feia companyia, tot era com sempre: les parets, la bombeta que penjava trista del sostre despintat, les rajoles amb un dibuix senzill que se sabia de memòria. Va posar bé el vestit que havia deixat de qualsevol manera en el respatller de la cadira. Les gardènies, masegades i negres, feien fàstic…, i ella. Va ser a temps d’ofegar un crit amb la mà plana davant de la boca. Tenia el coll i el front entresuats. Els cabells li queien a la cara i se’ls va tirar enrera. Es va asseure al llit i es va mirar els peus, els genolls… La camisa de dormir estava desplegada per terra. Havia dormit nua. Els pits li feien mal.
Es va posar la bata i va anar a obrir la finestra perquè necessitava respirar una mica d’aire net. Li van venir ganes d’abocar-se a l’ampit, de mirar el jardí, però no va poder. Li feia vergonya que els seus arbres la veiessin. Era com si acabés de sortir d’una mena de mort.
A poc a poc, com indecisa, una paraula li va pujar ran de llavis i li va fer venir ganes de plorar. «Noia.» Es va quedar una estona quieta mirant a terra. Després es va ajupir, va agafar la camisa i va plegar-la. Estava molt cansada i els ulls se li tancaven. Es va girar d’esquena a la llum… «És l’olor d’aquestes flors…»