ORACIÓ
Vós, Senyor, que m’heu concedit els misteris del Jo
i la seva carn / i el seu verb. Vós, Senyor,
que de la carn heu fet bronze i del verb heu fet plata,
compadiu-vos d’aquest desitjar el Món amb
ulls de dona: profetitzo les raons dels savis i els entesos
i la bellesa dels senzills, també el dolor de saber-se
fang – també el dolor. Vós, Senyor,
que heu maleït com es maleeixen els que, al temple,
compren i venen l’amor de les nacions, compadiu-vos
d’aquest desitjar el Món amb mans de dona: sostinc
el sacrifici dels pobres, dels malalts, dels vells,
del que n’has fet or – també, del sacrifici, n’has fet
or. Vós, Senyor, que heu estimat com s’estimen
els pobles, compadiu-vos d’aquest desitjar el Món
amb cor de dona: trepitjo terra de terres, beso
terra de terres perquè heu revelat als senzills tot allò
que heu amagat als savis i als entesos – també
als déus, també a tots els déus. Vós, Senyor,
que heu fet robins i safirs de tots els meus pecats,
compadiu-vos d’aquest desitjar el Món amb ventre
de dona: profetitzo – també / Jo / profetitzo. Vós,
que m’heu manat escandir-me la ràbia fins a desdir-la,
que m’heu manat escandir-me el sexe fins a desdir-lo,
compadiu-vos del fracàs dels homes.

Amén.