Joan Yago. Fairfly.

febrero 18, 2021

Joan Yago, Fairfly
Comanegra, 2019. 108 páginas.

Cuatro amigos que trabajan en la misma empresa pueden estar afectados por un ERO. Se han reunido como parte del comité de empresa para luchar por sus derechos. Pero se les ocurre otra idea: montar una start up para vender papillas para niños hechas con larvas de mosca. Una idea extravagante… o no tanto.

Me ha encantado. Todo transcurre alrededor de una mesa en la que van ocurriendo saltos temporales con la evolución de esta empresa que parece tener éxito y el final -que no puedo desvelar pero la esquina peligrosa- cierra todo a la perfección.

Retrato sin concesiones del mundo capitalista en el que vivimos, tiene momentos hilarantes a pesar del regusto amargo -a larva de mosca- que produce su lectura.

Muy recomendable.

Irene: De larva de mosca.
Marta: Irene…
Irene: Pensa només en la relació qualitat-preu.
Marta: Si us plau, Irene…
Irene: Una mosca posa entre cent i cent-cinquanta ous al dia. Des del moment que neixen, triguen tres dies a arribar a l’estat de larva, que és… la fase ideal de madurado, el moment de ficar-les al forn.
SANTi:Ahá.
Irene: La quantitat de proteïnes que hi ha en un gram de larva de mosca és… (a Pere.J …qué? Unes cent…
Pere: Cent-cinquanta vegades.
Irene: Cent-cinquanta vegades superior a les d’un fdet de vedella. Així que, en fi, és un aliment abundant, nutritiu i amb un cost de producció… revolucionàriament econòmic.
Santi: Ja.
Marta: Però…
Irene (a Santi,): Per no parlar del que suposa des del punt de vista mediambiental.
Marta: Nois…
Irene: Explica això del cicle d’alimentació i la transformació en biomassa.
Marta: De debò…
Santi: El què, el què, el què de la biomassa?
Irene: És a dir… És que és boníssim! Les granges de porcs, per exemple, generen tones de residus que no poden aprofi-tar-se perquè contenen metalls pesats, microorganismes… tot això.
Santi: Sí.
Irene: Aleshores els grangers es veuen obligats a pagar per emmagatzemar o per incinerar aquests residus. Cosa que, per cert, és terriblement contaminant.
Santi: Però, un moment, de quins residus estem parlant? Ossos? Ungles?
Irene: Sí.
Pere: Ossos, ungles, fems, qualsevol cosa…
Irene: El cas és que les larves de mosca poden alimentar-se d’aquests residus. I no només això…
Marta: Hòstia.
Santi: Es a dir, esteu dient que les granges ens regalarien aquests residus i l’aliment de les nostres… mosques… ens sortiria de franc.
Irene: Probablement ens pagarien perquè ens els quedéssim.
Santi: Uau.
Irene: Però la cosa no acaba aquí… (A Pere.J Explica-ho tu! Explica!
Pere: Es a dir… Les larves de mosca fan servir un sistema d’alimentació… únic: alliberen un compost químic que biotrans-forma els residus semiorgànics en un substrat ric i altíssim en nutrients, sobre el qual es pot tornar a cultivar.
Marta: El que ve a ser una planta de compostatge.
Irene: Exacte!
Marta: Exacte…
Pere: Però a escala industrial. Cada granja de mosques podria produir centenars de quilos… tones de substrat net cada any. Estaríem parlant del primer aliment infantil… del primer aliment —que jo sàpiga— la producció del qual destrueix més residus dels que es generen.

No hay comentarios

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.