Blackie books, 2019. 220 páginas.
Tit. or. How fascism works: The politics of us and them. Trad. Lucía Giordano.

Por aquí reseñábamos el libro de Eco Contra el fascismo y esto es una versión ampliada y modernizada. Un decálogo de aspectos en los que el fascismo moderno utiliza una mezcla de conceptos clásicos con herramientas modernas para introducirse en nuestras vidas, cambiar el discurso político, y llevarnos a un futuro un poco más negro.

El autor nos habla del pasado mítico, la propaganda, o el antiintelectualismo, que ya lo usaban los fascistas clásicos. Ese pasado donde todo era mejor y más sencillo, pero que los tiempos modernos, con su wokismo quieren destruir. Pero también de nuevas inquietudes, como la angustia sexual que provoca la revolución feminista y el auge de los derechos LGTBIQ+.

Si sumamos las redes sociales, un mundo cada vez más complejo, amenazado por el cambio climático y con unas desigualdades cada vez más grandes, tenemos la tormenta perfecta para el auge de la ultraderecha que estamos viendo en todo el mundo.

Libros como éste nos dan aviso.

Bueno.

Un cop més, l’arma a què recorre la política feixista és l’amenaça potencial d’una agressió sexual.
El mes de març del 2016, l’Assemblea General de Carolina del Nord va aprovar el projecte de llei número 2, conegut com a Bathroom Bill [Trojecte de llei dels lavabos’]. El projecte de llei exigia que els consells escolars locals establissin «lavabos comunitaris no mixtos», de manera que els individus transgè-nere haguessin d’utilitzar el lavabo que correspongués al seu sexe de naixement (una dona transgènere, per tant, hauria de fer servir el lavabo dels homes). El debat entorn del Bathroom Bill se centrava en l’amenaça que les dones transgènere representaven per a les dones cisgènere (no transgènere). Els seus proponents i defensors van argumentar que les dones transgènere eren assetjadors sexuals en potència. El governador republicà de Carolina del Nord, Pat McCrory, va justificar la seva decisió de votar-hi a favor dient que el projecte de llei número 2 era necessari per protegir les dones de Carolina del Sud. En més d’una dotzena d’estats dels país, els legisladors van estudiar projectes de llei semblants inspirats en aquest.
Julia Serano, en una obraja clàssica titulada Whipping Girly explica que les dones trans representen una amenaça per a les ideologies patriarcals, perquè elles escullen la feminitat:
En una jerarquia de gèneres centrada en fhome, en la qual es parteix de la base que els homes són millors que les dones i que la masculinitat és superior a la feminitat, 1 existència de dones trans és percebuda com la pitjor amenaça possible, ja que nosaltres, tot i haver nascut homes i haver heretat els privilegis masculins, hem «optat», en canvi, per ser dones. Des del moment en què reivindiquem la nostra condició de dones i la nostra feminitat, es pot dir que estenem l’ombra del dubte sobre la suposada supremacia de
Thorne i la masculinitat. Per mitigar l’amenaça que representem per a la jerarquia de gèneres centrada en l’home, la nostra cultura (a través dels mitjans de comunicació, principalment) fa ús de totes les tàctiques disponibles en el seu arsenal de sexisme tradicional per treure-se’ns de sobre.
Des de la publicació del llibre de Serano, el 2007, els atacs verbals contra les dones trans s’han convertit, als Estats Units, en un tema central en política. Atesa la rellevància que la jerarquia de gèneres té per a la ideologia feixista, no és gens estrany que els polítics hagin procurat fomentar la histèria col·lectiva al voltant de les dones trans, tenint en compte que aquest esforç es pot entendre com una manifestació de les tàctiques de la política feixista i com a senyal de la seva tendència ascendent. Per contra, l’acceptació cada vegada més àmplia de les dones trans suposa una reafirmado dels criteris democràtics liberals.
Recordem la importància de la família patriarcal per al feixisme: el líder feixista es correspon amb el pare o patriarca; és el «director general» de la família tradicional. La funció del pare en la família patriarcal és protegir la mare i els fills. Atacar les dones trans i representar l’altre com una amenaça per a la virilitat de la nació són estratègies que permeten situar la idea mateixa de virilitat en el centre del debat polític, de manera que els ideals feixistes de jerarquia i de dominació a través de la força física s’introdueixin gradualment en l’esfera pública.
Mària Schmidt és una historiadora hongaresa d’extrema dreta que dirigeix el museu de la Casa del Terror, a Budapest. En la ressenya d’un llibre de Schmidt, Language and Freedom (2017), escrita per Johanna Laakso, professora de lingüística a la Universitat de Viena, i publicada al lloc web Hungarian Spectrum, Laakso assenyala que els enemics de Schmidt són «els immigrants musulmans, l’elit progressista d’esquerres i George Soros».