Y yo soy el último en anunciarlo; puede verse en todos los periódicos, y yo me enteré gracias a Jorge Letralia, que además tiene la deferencia de citarme (Gracias!).

Mi afición por Pinter viene de la mano de Sanchis Sinisterra -en mi opinión uno de los mejores dramaturgos contemporáneos- que en 1989 pone en marcha la Sala Beckett, mi sala de teatro preferida de Barcelona. Allí se han representado algunas obras de Harold Pinter. Quizá el premio Nobel sirva para volver a programar algo de este autor.

Veamos que dice José Sanchis Sinsiterra de Pinter:

Pinter ha afirmado siempre no saber mucho de sus personajes.[…]Frente a la concepción del personaje prefabricado, transparente para el autor -y, tarde o temprano, para el público-, simple marioneta en manos de un demiurgo, Pinter opone una actitud de extrema humildad: ¿Cuántas veces sabemos lo que piensa alguien, quién es, y que factores lo constituyen y le hacen ser lo que es y sus relaciones con los demás?

Porque ésta es otra de las dimensiones de la dramaturgia de Pinter que se olvida fácilmente, así como muchos ignoran la intensa actividad que, en su condición de hombre público, ha desarrollado en las últimas décadas en defensa de los derechos humano. Frente a la desmovilización ética generalizada de tantos intelectuales y artistas a cobijo de la posmodernidad, Pinter asume inequívocamente, como ciudadano y como escritor, la responsabilidad de reaccionar a algunas de las lacras más escandalosas -o más silenciadas- del mundo contemporáneo.

Aquí les dejo con un par de piezas (en catalán):

Diàleg per a tres

Home primer: T’he parlat mai de la Dona del vestit blau? La vaig conèixer a Casablanca. Era una espia. Una espia amb un vestit blau. Aquella Dona era una agent d’una altra potència. Duia un pelicà tatuat a la panxa. Tenia un pelicà que li cobria la panxa. Li feia travessar l’habitació a pas d’ànec fins a tu. De quatre grapes, de costat, amb els peus cap endavant, amb el cul amunt, de la manera que vulguis. Hi tenia un control sobrehumà. Només una Dona n’és capaç. Sota el vestit blau duia una combinació. I sota la combinació duia un pelicà.
Home segon: La neu s’ha estovat.
Home primer: La temperatura deu haver baixat.
Dona: De vegades crec que no sóc prou femenina per a tu.
Home primer: Sí que ho ets.
Dona: O creus que hauria de ser més femenina?
Home primer: No.
Dona: Potser hauria de ser més masculina.
Home primer: Això sí que no.
Dona: Creus que sóc massa femenina?
Home primer: No.
Dona: Si no t’estimés tant no m’importaria. Recordes el dia que ens vam conèixer? A la platja? De nit? Tota aquella gent? I la foguera? I les ones? I els esquitxos? I la boira? I la lluna? Tothom ballant, capgirellant, rient? I tu… t’estaves dret sense dir res, fixat en un castell de sorra amb els teus eslips tan blancs. Tenies la lluna darrere, davant teu, tota al teu voltant, inundant-te, consumint-te, eres transparent, translúcid, un far. Em vaig quedar muda,muda completament. L’aigua em pujava cames amunt. No em podia moure. Estava rígida. Immòbil. Els nostres ulls es van trobar. Amor a primera vista. Et vaig aguantar la mirada. I als teus ulls, gosats i desvergonyits, s’hi veia el desig. Brutal, un desig compulsiu..Bestial, desfermat, sense remordiments. Em vaig quedar allí magnetitzada, hipnotitzada. Traspassada. Quieta i immòbil. Una aranya enganxada a una teranyina.
Home primer, a l’home segon: Saps qui em recordes? Em recordes el Wallace Tralla, d’aquells bons temps. Sortia amb un tal Peters Can. Canpixa, li dèiem. Recordo que un dia el Tralla i el Canpixa -tenia una cicatriu a la galta esquerra, el Canpixa, que li devien haver fet en alguna baralla de can pixa, suposo-; bé, sigui com sigui, allí estaven, el Tralla i el Canpixa, rodolant per les ribes de l’Eufrates aquella nit, quan va venir un policia… aquell policia que ve… un policia que ve… aquell policia… es va acostar… El Canpixa… i el Tralla…. van ser interrogats… aquella nit… l’Eufrates… un policia…

Enrenou a la fàbrica

Un despatx en una fàbrica. HI senyor Fibbs seu a la taula. Un cop a la porta. Entra el senyor Wills.

Fibbs: Ah! Wills. Bé. Passi. Vol seure, si us plau?
Wills: Gràcies, senyor Fibbs.
Fibbs: Ha rebut el meu missatge?
Wills: Just ara mateix.
Fibbs: Bé, bé. Bé. Aleshores… Vol un cigar?
Wills: No, per a mi no, gràcies, senyor Fibbs.
Fibbs: Bé, doncs, Wills, tinc entès que hi ha hagut un cert enrenou a la fàbrica.
Wills: Sí, crec… suposo senyor Fibbs que es pot dir així.
Fibbs: Bé, doncs, per tots els déus del cel, què ha passat?
Wills: Bé, no sé com dir-ho amb precisió, senyor Fibbs.
Fibbs: Au vinga, Wills, he de saber el que ha passat per poder-ho arreglar.
Wills: Bé, senyor Fibbs, és un assumpte molt simple… sembla que a alguns homes se’ls ha torçat algun producte.
Fibbs: Torçat algun producte?
Wills: Sembla que ja no els agraden.
Fibbs: No els agraden? Però si tenim la millor maquinària de tot el país per fer-los. Si són els treballadors més ben pagats del ram. Si tenim el menjador i el cafè de treballadors més barat de tot Yorkshire. Si cap dia no tenim dos
menús iguals. Si tenim una sala de billars en els mateixos locals. O no en tenim? Si tenim una piscina per als directius. I què me’n diu, de la sala d’escoltar discos? I vostè m’assegura que estan descontents?
Wills: Oh, els homes estan molt agraïts per totes aquestes distraccions, senyor. Però no els agraden els productes.
Fibbs: Però si són productes molt bonics. Porto tota una vida en el negoci. Mai no he vist productes tan bonics.
Wills: Vet-ho aquí, senyor.
Fibbs: Quins són els que no els agraden?
Wills: Bé, per exemple, l’aixeta de llautó coquetona?
Fibbs: L’aixeta de llautó coquetona? Què passa amb l’aixeta de llautó coquetona?
Wills: Sembla que ja no els agrada prou.
Fibbs: Però, què és exactament el que no els agrada?
Wills: Potser és l’aparença.
Fibbs: L’aixeta de llautó coquetona? Deixi’m que li digui que és perfecta. Aquí no fem res que no sigui perfecte.
Wills: Aleshores els ha passat la dèria.
Fibbs: Bé, estic bocabadat.
Wills: Senyor Fibbs, no és només l’aixeta de llautó coquetona.
Fibbs: I què més?
Wills: També hi ha el tema de l’acabament de la barra esfèrica de bola única.
Fibbs: La barra esfèrica de bola única? On es podria trobar un acabament de barra millor?
Wills: Senyor Fibbs, hi ha acabaments de barres i acabaments de barres.
Fibbs: Ja ho sé que hi ha acabaments de barres i acabaments de barres. Però, on es podria trobar un acabament de la barra esfèrica de bola única més acurat?
Wills: No en volen saber res més.
Fibbs: Això és terrible. Terrible. Què més? Vinga Wills. No té sentit amagar-me les coses.
Wills: Bé, em sap molt de greu haver-ho de dir, però s’han tornat violents amb el manipulador de canya d’alta velocitat amb mandrins d’espiral de flauta.
Fibbs: El manipulador de canya d’alta velocitat amb mandrins d’espiral de flauta! Això és absolutament ridícul. Què carai poden tenir en contra del manipulador de canya d’alta velocitat amb mandrins d’espiral de flauta?
Wills: Tot el que jo puc dir-li és que es troben en un estat previ d’aldarull. Ah!, i també hi ha el tub de sortida de bronze de canó amb sortida de seguretat al cantó i clau de pas.
Fibbs: Què!
Wills: Hi ha l’engreixador connector i l’engreixador adaptador amb l’anàleg mecànic vertical.
Fibbs: No!
Wills: I encara hi ha aquell producte del qual no poden parlar sense que els tremoli el pols, la mordassa de l’obturador de Jacob per a la broca del compressor portàtil.
Fibbs: El meu propi obturador de Jacob? Vols dir el meu propi obturador de Jacob?
Wills: Els ha agafat alguna cosa contra tots els productes, de veritat. Adaptadors de colze mascles, rosques femelles de tub, pitança de cargols, volanderes internes de ventilador, balrets, mitjos balrets, folres blancs de metall.
Fibbs: Però no, segur que no han arribat fins als meus bonics acoblaments d’espàrrecs mascles i paral·lels.
Wills: Tots ells odien i senten fàstic pels seus bonics acoblaments d’espàrrecs mascles i paral·lels i els connectors de la bomba vorellada i recta, els cargols de darrere, els cargols del davant i els mascles metal·litzats de bronze amb clau de pas i els mascles metal·litzats de bronze sense clau de pas.
Fibbs: No! Els mascles metal·litzats de bronze amb clau de pas?
Wills: I sense clau de pas.
Fibbs: Sense clau de pas?
Wills: I sense clau de pas.
Fibbs: No sense clau de pas?
Wills: I sense clau de pas.
Fibbs: Sense clau de pas?
Wills: Amb clau de pas i sense clau de pas.
Fibbs: Amb clau de pas i sense clau de pas?
Wills: Amb o sense!

Pausa.

Fibbs, ensorrat: Digui-m’ho. En comptes de tots els meus productes, quins altres volen fer?
Wills: Boles de conyac.

P.D.: Ya están arreglados los comentarios.