Males Herbes, 2025. 366 páginas.

La protagonista rememora un episodio de su infancia, cuando descubrió unas pinturas en una cueva, que desencadenaron una serie de acontecimientos que todavía no es capaz de explicar y que parecen tener claves acerca de su madre biológica.

Novela de una ciencia ficción suave, en un futuro cercano o alternativo donde hay problemas para concebir. Todo gira acerca de la maternidad o su imposibilidad. Me ha gustado como crea atmósfera la autora y, aunque el desarrollo de la novela se me antoja un poco lento, te va llevando de la mano en ese ambiente donde nada es lo que aprece.

Hay un par de incorrecciones científicas -que incluso me parece que quiere arreglar al final, pero que no lo consigue- pero que no afectan al desarrollo de la historia.

Bueno.

El Ginecòleg recorre el passadís blanc, asèptic, amb olor d’alcohol i lleixiu del primer pis de la clínica.
Els guants de làtex li premen els canells. El crit que acaba de sentir mentre llegia informes al seu despatx no era de dolor de contraccions.
Un lament esquinçat.
Ha enretirat la cadira amb impuls. A més, no hi ha cap pacient que s’hagi de posar de part. Té totes les properes cesàries ben programades des de fa temps.
Un altre crit. Un esgarip. El so de la desesperació embogida que es barreja amb un primer tro.
El Ginecòleg arriba corrent a la sala principal del primer pis. No hi ha ningú, encara, tan d’hora al matí. Encara fa una mica de fred de matinada. La pluja repica contra els vidres de la finestra rectangular que ocupa gairebé tota la sala i des d’on es veu el bosc i el riu. A través del doble vidre gruixut, a la llunyania, entre els núvols baixos, veu la dona a qui li va fer la cesària fa cinc dies, d’esquena, asseguda. Despullada.
Els peus submergits al riu. El cap cot. L’espatlla espasmòdica.
El Ginecòleg arqueja les celles i col·loca els palmells damunt del vidre fred, se li bloqueja la mandíbula i se li enrampen les cames.
Què hi fa, Ella, allà fora? Com ha pogut sortir? Ha de tornar a l’habitació! Encara no té l’alta. Li falta més d’un mes de recuperació. Avui, precisament, era el dia que havia de canviar de planta i anar a la tercera, a la de rehabilitació, a la dels postparts.
Es fixa com la bata encara bruta d’Ella reposa xopa de pluja sobre les roques.
Les taques de sang es van escampant pel teixit de cotó, barrejades amb fang i saba i pluja, difuminant-se sobre el logotip en forma d’hexàgon de la clínica estampat en una de les butxaques.
Dins la forma geomètrica hi ha brodat el nom de SYNAPSIDA en vermell i cursiva.
El primer cop que el Ginecòleg va veure el logotip de l’hexàgon amb el nom de la clínica va ser quan el Director li va entregar la carpeta que contenia el contracte, l’acord de confidencialitat i d’exclusivitat i les normes de la clínica. Feia pocs dies que havia decidit dir-li al Director que sí, que s’incorporaria al projecte. Va signar amb una il·lusió oblidada al ventre. Espurnes que activaven la musculatura i la feien tensar amb l’energia dels inicis. Al seu costat, la maleta amb tot l’equipatge i el radiocasset de la seva mare. A la carpeta, hi havia imprès l’hexàgon amb el nom de SYNAPSIDA. El Ginecòleg se’l va quedar mirant. El Director hi va posar la mà a sobre, decidit, amb la barbeta una mica aixecada i li va explicar que l’hexàgon simbolitzava un rusc d’abelles. Un rusc? Què hi té a veure, amb Synapsida? Va preguntar el Ginecòleg. El Director va treure la mà, va fer petar la llengua: Gràcies a les abelles, ets aquí signant això. Les abelles van dur el Tomàs, el físic de Synapsida, a trobar l’emplaçament que necessitàvem. Ja el coneixeràs. Us entendreu bé. El Director va treure la mà a poc a poc i li va obrir la carpeta. Va passar les pàgines. Gràcies a les abelles, hem trobat on establir Synapsida. El Ginecòleg va aixecar el cap i li va preguntar: On el van dur les abelles, Eladi? El Director va assenyalar un mapa imprès a dins la carpeta. A un bosc. A una cova. Ja ho veuràs. Primer et mudaràs a la casa que t’hem llogat a Rià, el poble que queda més proper. Després, quan ja estigui tot a punt, ens desplaçarem tot l’equip a la clínica.
Recers i refugis.
Ventres protectors.
La ferida llisa del bosc encara batent.
El Ginecòleg pica el doble vidre de la finestra de la sala principal del primer pis de la clínica amb els palmells.