Edicions 62, 2012. 207 páginas. Historia de la fundación de Edicions 62 y de las labores del autor en ella. En la segunda parte ofrece una semblanza de Salvador Espriu, Baltasar Porcel y Montserrat Roig. Libros como este, escritos desde el centro mismo de la historia, siempre tienen un sabor especial. Bueno. Aquests autors, ja traspassats, van representar, amb d’altres, el paradigma dels autors catalans d’una època difícil. Vull dir que la passió literària d’aquests grans escriptors —dels millors del nostre segle— va superar qualsevol altra ambició o vanitat de tipus personal, a les quals autors de segona fila d’avui són tan afeccionats. Van escriure pensant en la literatura i en la seva llengua i no en premis i guardons passatgers. Van assumir la guerra, la postguerra i, en alguns casos, l’exili, amb una gran dignitat i no seria gaire elegant, des d’aquest punt de vista, establir diferències —que van existir— entre ells. Afegim-hi alguns noms —Foix i Calders; Joan Oliver, a qui van exigir de rescindir el contracte que tenia amb nosaltres, en un dels actes més indignes i humiliants de què tinc memòria; Ferran Soldevila, de qui no vam poder publicar més que un volum de les memòries,…