Círculo de lectores, 1995. 160 páginas.

Lo tomé de la sección de intercambio más que nada por la portada y debería haberlo dejado donde estaba, por si alguien le sacaba mejor provecho. Me ha resultado bastante aburrido, con un lenguaje excesivamente florido para mi gusto, pero que a otro lector puede que le agrade.

Son artículos escritos sobre y en Praga, Berlín, Finlandia… con descripciones de situaciones y paisajes, reflexiones, etcétera. Me he enterado de por qué Vaclav Havel fue elegido presidente, al tener los actores un importante peso político en la sociedad. Coincido con el extracto que compara el alma rusa con la española. Y poco más.

Calificación: Regular.

Un día, un libro (255/365)

Extracto:
Un bosc espès… El món físic, el món on un home pot ser enterrat, és un patchwork de la gamma dels verds, amb bona harmonia de clorofil·les. Quan el dia es desarma, l’atmosfera es va espessint, envernissada de blau. Passa per sota nostre una planura extensa, salpebrada amb un llarg escampall de poblacions.
Aquesta és una terra de grans extensions, amb límits on, visualment, es confon el que es pot recórrer a peu i el que no. De manera que si d’una banda se senten atrets, místicament, per l’impossible, de l’altra desenrotllen ja ben aviat la consciència que el més enllà és un impossible, que només els pertany, si de cas, a tots plegats… És un món exterior diferent i atractiu per emmotllar al seu voler, per conquistar i ficar dins el seu destí comunal…
Però mentre els russos i els castellans han demostrat històricament que tenen tendència a esdevenir uns místics de gran puresa, amb un essencialisme pujat de to, molt separat de la realitat, els germànics han estat uns pastors pràctics i contundents, d’una eficàcia provadíssima.