Sala FlyHard, 2013. 62 páginas.

El suicidio de Sergy provoca una investigación policial. En el transcurso de la misma, mediante flashbacks, veremos que el desarrollo de una app llamada eGo está relacionado con los acontecimientos.

Una obra de teatro en la que se habla nuestra dependencia de los móviles y que plantea una pregunta interesante ¿Hasta qué punto nos podemos fiar de las recomendaciones de las nuevas tecnologías? Me ha gustado obra y planteamiento, aunque como hace poco desarrollamos una obra con un argumento similar es un tema que me ha sonado a sabido.

Recomendable.

GUS. Per això són alternatives. (Sergy esbufega) Jo només he parlat d’això últimament…
SERGY. Tu només parles d’això des de parvulari, (pausa) Jo parlava de la cambrera.
GUS….
SERGY. De la cafeteria.
GUS….
SERGY. La que m’agrada!
GUS. Ah, sí! Que tindrà nom suposo.
DANI. (a Lara) Azúcar, mmm… ? (intenta dir el seu nom però veu que no se’n recorda)
LARA. Lara.
SERGY. Lara! Lara Bustos.
LARA. Dos.
SERGY. (obrint-se el seu cafè i donant-li l’altre a Gus) Sucre?
GUS. No. I com és que saps el seu nom, si en prou feines li demanes
cafès?
SERGY. L’han cridat pel nom des de la cuina… És la filla del propietari -tenen una foto penjada-, i si el bar es diu “Bustos”, només pot ser el cognom.
GUS. O que al amo li molen les tetes gran.
SERGY. I si conec el seu nom, on treballa, el barri, puc buscaria per facebook, i “craquejar” el seu mail; i quan tingui tota la informació…
GUS. Ella demanarà una ordre d’allunyament contra tu. Et sona?
SERGY. Per què em costa tant?
GUS. És per malalts com tu que ni tinc mail, ni facebook?
SERGY. Però tens mòbil!
GUS. Només tu i la meva avia coneixeu el número!
SERGY. Seria tan fàcil com això… (li dona corda a un petit robot que camina en direcció a un altre robot en forma de dona i Sergy el mira) Donar corda, marcar una direcció i anar-hi.
GUS. No ets una mica gran per jugar amb ninotets?
SERGY. Autòmats.
eGo
15
GUS. Algú va dir una vegada: “Tot és tan senzill com fer-ho”.
SERGY. No ho és…
GUS. És tan senzill com anar i dir-li: “Fem un cafè?”
SERGY. Això mai!
GUS. Per?
SERGY. Treballa en una cafeteria.
DANI. (a Lara) Su café.
LARA. Gràcies.
GUS. I quan vagis a buscar el teu sisè cafè, fixat en el tio que no para de passejar un pequinés per aquí davant!
DANI. (donant el cafè a Lara) Quiero que se fijen en estas fotografías.
GUS. Crec que porta un càmera. El tio, no el pequinés.
(Dani posa damunt la taula una sèrie de fotos)
LARA. Qui és aquesta gent?
SERGY. (amb l’autòmat a la mà) Processar una entrada, (dona corda a autòmat), crear un encadenant automàtic d’operacions, (li marca una direcció) i una resposta de sortida (el autòmat camina). “Realment, és tan senzill com fer-ho.”
GUS. (referint-se a les fotos) No conozco a nadie.
LARA. Yo tampoco.
DANI. ¿Seguro?
GUS. Un moment, (agafa una foto)
DANI. ¿La conoce?
GUS. No, pero está buena. (Dani li treu la foto de les mans)
LARA. Qui són?
DANI. Quienes eran… La chica mona, se llamaba Marta, nosotros la llamamos la “17:30”.(va passant fotos) A este le llamamos el “18:00”. Este otro es el “18:30”, la “19:00”, “19:30”… (passa fotos) Y este es su Sergy, o el “17:00” el primero de ellos, (l’autòmat cau de la taula) Esta mujer de 83 años estaba celebrando el cumpleaños de su nieto, y mientras el niño soplaba las velas, a la abuela no se le ocurre nada mejor que arrojarse de cabeza por la ventana. El niño pide un deseo y la vieja salta y se