Edicions Poncianes, 2023. 100 páginas.

Autora que me venía recomendada y quizás no era el mejor libro para comenzar. Una mezcla de requiem, poema y música, y fotografías artísticas. Como dice la autora:

D’una missa, un conjur. He escrit un rèquiem que no recorda, que no commemora, que no homenatja, que tampoc resa per cap ànima. L’invoca. La feminitat supera en dons i deures qualsevol altra potència. Per això la màgia. Té alguna cosa de màgica, la feminitat. Escriure també. Escriure és conjurar. Escriure aquest rèquiem ha estat conjurar. Conjurar una nació. Invocar una nació. He conjurat una nació com si hagués invocat una estrella de cine, una actriu famosa, una celebrity catalana, protagonista i antagonista del seu propi segle i tragèdia, que és la de la seva cultura, que és la del seu poble, que és la del seu país. Una nació en crisi. Una nació temuda i venerada per romàntica i antiga. Mai prou justa. Mai prou bonica. Durant quaranta dies i quaranta nits, desposseïdora de la seducció, abstèmia de miralls, ni set ni fam, però ara encara sempre amb el desig de ser conjurada, de ser invocada, de presumir. Una i no una altra. Súper-emmirallada. Hiper-emmi-rallada. Ultra-emmirallada. Mega-emmirallada.

Muchas veces comento por aquí que hay libros en los que no consigo entrar. Éste es uno de ellos, no soy su destino ni por casualidad, hasta el punto que hasta las fotografías que acompañan me han resultado ridículas. Fracaso total como lector.

No me ha gustado.