Sergi Belbel. Mòbil.
Teatro / enero 30, 2017

Arola Editors, 2006. 100 páginas. Historia de las relaciones entre dos madres de similar edad pero diferente condición y sus respectivos hijos después de sufrir las consecuencias de un atentado en el aeropuerto. Los diálogos se instrumentalizan a través del teléfono móvil. Siguiendo los modos clásicos el inicio y el nudo están bien planteados y desarrollados, pero el final flojea bastante. Sara: Rosa…. Ha estat horrible, filla, però estic bé, t’ha trucat la policia, oi? (Pausa.) Sí, m’ha atès un home molt amable. (Pausa.) Que sàpigues que no m’he fet res i estic bé. (Pausa.) Què? (Pausa.) ja? (Pausa.) I què han dit, a les notícies?, perquè a nosaltres ningú no ens ha explicat res. Fins fa poc no ens han deixat anar, imagina. I tot just fa uns minuts que torna a haver-hi cobertura. (Pausa.) Ah, això han dit? (Pausa.) Quants morts? (Pausa.) Impossible. Si jo no he mirat i he corregut com una boja i en dec haver vist el triple del que dius i crec que per això he perdut el coneixement. (Pausa.) Era… era… no sé com dir-t’ho, tinc moltes ganes de plorar, filla, però no ho faré. Era… com a la televisió. Però a més…