Institut del Teatre, 1988. 116 páginas. Trad. Imma Garín. Leído en la traducción al catalán de la biblioteca teatral. Una obra protagonizada por mujeres, que hablan de temas propios de mujeres, con voz auténtica. Verdadero aire fresco en un mundo dominado por los estereotipos. Destacable el contraste entre la primera parte, con personajes históricos y el resto, en un ambiente cotidiano. Calificación: Bueno. Níjo: Marlene! Marlene: Beguem alguna cosa mentre esperem les altres. Beguem alguna cosa. Quina setmana! Níjo: Solien ser els homes els que bevien tant. Jo acostumava a ser una de les donzelles que servien el vi. Isabella: També n’he begut, de vi. Calent. En un got molt petit. És molt reconfortant, després d’un dia de pluja. Níjo: Una nit, el pare va proposar tres rondes de tres copes, una cosa normal. Però l’emperador, en lloc de dir tres rondes de tres copes, va dir tres rondes de nou, així que ja us podeu imaginar. Finalment, l’emperador va passar la seva copa al meu pare i va dir: «Que l’oca salvatge vingui a mi, aquesta primavera.» Marlene: Què, què? Nii: És una al·lusió literària a una narració èpica del se- gle vint, / Sa Majestat era una persona…