Santiago Fondevola. José Sanchis Sinisterra.
Ensayo / enero 17, 2016

Institut del teatre, 1998. 174 páginas. Libro-entrevista de hace diecisiete años de mi admirado Sanchis Sinisterra, que dudo pueda encontrarse más allá de las bibliotecas. Acompañado de gran cantidad de material gráfico explica las andanzas del teatro fronterizo, las peleas del dramaturgo con unos y otros y hace un repaso de la producción del autor hasta ese momento. Ya había triunfado con ¡Ay, Carmela! pero le quedaba mucho recorrido por delante. Pequeños placeres para admiradores. No hay reseñas por ninguna parte, tampoco hay nada que explicar: lo mejor es leerlo. Calificación: Bueno Extracto: – Dramatúrgicament no podies dir: «Em quedo amb sis personatges fonamentals.» – No. A més, jo combregava absolutament amb aquell sentit assembleari. Crec que abans havia assistit a les assemblees, però sense dir ni ase ni bèstia. A partir d’aquell moment m’hi vaig integrar plenament. Vaig viure d’una manera molt intensa i exaltada aquella possibilitat que la professió es fes càrrec de la política cultural, encara que en principi només fos per a aquell Festival Grec. Hi havia un projecte de continuïtat. Per això per a mi va ser frustrant l’escissió de l’Assemblea. – Vas participar en la ruptura? – En aquells debats sí. Vaig participar en…