Nathaniel Hawthorne. Contes Extranys.

mayo 20, 2012

Nathaniel Hawthorne, Contes Extranys
Biblioteca del poble catalá, 1908. 252 páginas.

Supongo que el gusto por Hawthorne me lo inspiró Borges, pero en mis incursiones por los mercadillos de saldo no he encontrado ni uno solo de los cuentos que busco. Tendré que ponerme en serio e ir a la biblioteca. Este ejemplar contiene los siguientes (incluyendo biografía):

Noticia biogràfica
La estàtua de neu (Un miracle infantil)
Els retrats profètics.
La Gran Cara de Pedra
La taca de nàixensa
La filla de Rappaccini

El que más me ha gustado, el primero. El resto, no tanto. Lo más destacable del libro es que es de 1908, está un poco viejillo el pobre:

IMG_20120514_165156 IMG_20120514_165144

Y editado en catalán, como puede verse no es cosa de ahora.

Calificación: Bueno.

Un día, un libro (263/365)

Extracto:
Quin temps més esplèndid feia! No mes vientels haurieu dit que la passada nevada no havia esdevingut sinó pera proporcionar un nou joc als dos infants y que ells no havien nascut sinó pera espiaiarse, com dos aucellets de neu, en aquest blanc y immaculat mantell que cobria la terra.
Après d’haverse empaitat l’un a l’altre Uençantse grapats rie neu, Violeta, tota rient com folla de la cara tota blanca del seu germanet, s’aturà com sobtada d’un pensament.
—Si no tinguesis les galtes tant vermelles, digué, semblaries ben bé na ninot de neu. Y si féssim una cosa?… Fem una estàtua ab la neu, una estàtua que figuri una nena; serà una germaneta nostra, y correrem yjogarem ab ella tot l’hivern. Vols?
—Sí, sí!, exclamà Peony, tant bé com podia dirho, perquè era molt petit. Oh, que serà bonic. Y cridarem a mamà pera que ho veji?
—Oh, sí!, contestà Violeta, mamà te de veure la nostra nova germaneta; però caldrà que no la faci entrar en el salonet; ja saps que a la nena de neu no li agradarà pas la calo’1.
Y tal dit, tal fet, els dos començaren la llur tasca y anaren apüotant neu y mes neu pera fer l’estàtua que havia de jogar ab ells. La mare llur, que s’estava sentada vora la finestra y mitj sentia alguna paraula de llur xerradiça, no’s podia estar de somriure observant la gravetat ab que emprenien la llur obra.

No hay comentarios

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.