Mireia Vancells. Aritmètica del crim.

octubre 15, 2018

Mireria Vancells, Aritmètica del crim
Cossetània, 2018. 192 páginas.

El asesinato de una ginecóloga, junto a la que se encuentra un billete de lotería con el número 220, dará lugar a una serie de crímenes aparentemente inspirados por relaciones numéricas. Los inspectores Jan Ribarroja y Carina Cutés se encargarán de intentar resolver el caso con la ayuda de un personaje aficionado a las matemáticas. Entre medio un narrador nos cuenta la historia del motín de la Bounty.

Novela negra que mezcla divulgación matemática (qué son los números amigos y otras relaciones entre números) e histórica (al narrar la hsitoria de la Bounty hasta nuestros días). La autora auna todas esas líneas argumentales en un excelente final.

Regalo de la propia autora, que asistió a uno de nuestros meetups, es un libro muy entretenido y divulgativo.

Recomendable.

L’home del CRM va arribar puntual. Exactament a dos quarts de dotze. En Jan, que ja era al lloc de la trobada —la terrassa del bar Loli-ta— des de feia deu minuts, el va veure arribar.
Aparentava una edat indefinida, quaranta-molts, cinquanta-pocs. Era alt, tenia els cabells pèl-rojos i la cara pigada. Portava pantaló negre, un jersei de coll alt negre i una jaqueta beix.
—Leopold Palmer —va dir mentre allargava la mà amb cortesia i dibuixava un discret somriure—. Però tothom em diu Leo.
—Joan Ribarroja. Però tothom em diu Jan. Encantat.
—Igualment.
Es van observar fugaçment, a cua d’ull, en un instant gairebé fotogràfic, mentre feien una seca però cordial encaixada de mans. Tot seguit, es van asseure. Des d’aquell punt divisaven el pont del Maremàgnum, que els quedava just a mà esquerra, i els velers del Port Vell, amarrats davant seu, a l’altra banda del carrer.
El cambrer es va acostar a la seva taula.
—Disculpa…, Jan, oi? —va dir en Leo Palmer—. Et ve de gust, un petit entrepà i una cerveseta? Les minihamburgueses són especialitat de la casa.
—Doncs… jo preferiria un dònut i un cacaolat… Soc animal de costums… —va dir—. Però va, sí —va rectificar, mentre es girava i llançava una ràpida mirada al seu reflex en el vidre del bar i es col-locava bé els cabells—, una minihamburguesa estarà bé. Un dia és un dia.

No hay comentarios

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.