Manuel Quinto. Festival de terror.

marzo 24, 2014

Manuel Quinto, Festival de terror
Timun Mas, 1988. 296 páginas.

Cuando buscando información de un libro las primeras páginas que aparecen son las de este Cuchitril es señal de que no sólo está descatalogado, sino que nadie se ha hecho eco de él. No sé de dónde me vino la recomendación, pero se lo agradezco igualmente.

El detective Àlex Barcelona ha sido contratado como guardaespaldas del actor Stanley Hyde, famoso por la serie de películas de terror con su personaje El inquisidor. El festival de cine de terror de Sitges será el escenario de una trepidante historia en la que el lector deberá escoger las decisiones del protagonista.

Está escrito al estilo de los libros de escoje tu propia aventura, con diferentes ramificaciones y finales. Pero si bien los libros juveniles eran como un árbol con muchas hojas en la que las elecciones incorrectas enseguida desembocaban en el final, aquí hay cuatro o cinco ramas principales que se entrecuzan a veces. Por eso en vez de escoger lo he leído seguido, como si fuera un experimento de vanguardia, en el que la información de las diferentes posibilidades de acción se acumulando.

La experiencia me ha gustado mucho, aunque me temo que el libro será inencontrable.

Calificación: Bueno.

Extracto:
A la nit, el cinema Retiro apareixia il·luminat per uns focus col·locats a la marquesina de la façana i per la llum dels reflectors dirigits cap al gran cartell rectangular anunciador del Festival. D’altres llums es concentraven en cada un dels anuncis de les principals pel·lícules participants al concurs. Els esmentats anuncis, pintats en grans extensions tot seguint les imatges dels cartells, flanquejaven el camí de grava que conduïa al jardí posterior, que a l’estiu servia com a cinema a l’aire lliure i que ara albergava la carpa del Brigadoon —espai per a recepció, sala de premsa, exposicions i petit local per a vídeo— i més enllà, les parades de col·lecionisme cinematogràfic i l’estand de la revista Fotogramas.
Les taquilles exteriors eren unes barraques de fusta, al davant de las quals s’estenien les cues de la gent que aspirava a aconseguir una entrada per a la gala inaugural, cosa ben difícil, ja que entre els convidats i persones d’abonament, l’aforament quedava ja gairebé cobert en la seva totalint, o bé s’esperaven per a les entrades de la sessió de ir ar la. Els cartells del dia anunciaven Evil Dead II, de Sam Raimi, per a la sessió de dos quarts d’onze, i Els estigmes de l’Inquisidor per a la de mitjanit.
L’Àlex Barcelona va acompanyar el seu client al peu de les escales, i una vegada allà es va mantenir a una prudent distància, tot observant a dreta i esquerra, tal com havia vist fer als escortes dels polítics. Hyde va ser rebut pel director del Festival, va saludar efusivament Christopher Lee, el qual va desplegar tota la seva alçada per destacar per sobre dels qui el rodejaven. Havien passat vint anys quasi des de la seva creació de Dràcula, però l’actor anglès apareixia molt torrat pel sol, els cabells grisos repentinats endarrera i vestit d’acord amb la més exquisida elegància anglesa. Al seu costat, un homenet amb cara avinagrada, que suposem que devia ser el seu productor, i dues dones, una de rossa molt vistosa i una altra de morena amb el cabell tallat tipus «garçon» i mirada de fàstig.

No hay comentarios

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.