Hipertexts Veï¿½nals

(per Palimp ) Existeix l'amor a primera vista? Potser el que sentís no era amor, però la seva bellesa em va trasbalsar. El mapa de Barcelona i la bossa del museu Picasso denunciaven la seva condició de turista. Baixava en aquesta parada, que no era la meva, i no sabia si seguir el meu camí o baixar jo també.

(per Laura T. Marcel) Mentre m'ho rumiava ella va baixar. Les portes es van tancar i jo vaig continuar dins el vagó. Em va agafar una mena d'angoixa, una pressió al mig del pit, com si hagués deixat escapar l'oportunitat de la meva vida. A la propera parada vaig baixar i vaig agafar el proper metro en direcció contraria.		(per Elvei dedalt) Vaig baixar. Adéu entrevista de feina! Jo sóc així: vaig a batzegades. Per això no acabo re del que començo. Ni començo re del que em proposo. Però aquella nina de pell bruna i ulls maragdes m'encenia l'ànima. I el baix ventre, també. Quan era a tocar-hi, em sonà el mòbil. Hosti! La Clàudia, de nou.

(per Anna Tarambana ) Caminava pels carrers mirant a dreta i a esquerra esperant veure-la altre cop. En poc segons les seves dolces faccions m'havien quedat gravades. En arribar a la parada de metro que ens havia separat vaig quedar-me parat al mig de la gent, esperant de reconèixer-la enmig de la gentada.	(per Palimp ) Bajé en la estación e intenté salir con rapidez. Un grupo de turistas casi me arrastra de vuelta al vagón. Una manada de niños bloqueaba la salida y amenizaban mi impaciencia con un coro de gritos ensordecedores. Las escaleras mecánicas no funcionaban. Cuando salí, había perdido toda esperanza.	(per Carme Rosanas) Només em faltava la Clàudia! Si havia deixat l'entrevista penjada, per poder seguir-la, ara no deixaria que ningú m'espatllés el pla. Encara havia de pensar què li diria. En aquell moment, ella va treure un plànol de la ciutat, es va aturar i se'l va mirar. Puc ajudar-te en alguna cosa? què busques?			(per Joana ) En els segons que triga la porta a obrir-se i tancar-se em va passar pel cap que el meu futur depenia de la decisió que prengués. La felicitat absoluta no existeix,això ja ho sé però el cúmul de sensacions que em va despertar la seva presència van ser l'inici d'un llarg viatge que encara perdura .

(per Elvei dedalt) Res. Impossible. Sempre m'he penedit d'aquella manca de reflexos. Des d'aleshores, la meva vida ha estat una vaguejar pels llimbs del desig i el plaer amb altres dones. Però cap fiblada com la d'aquell dia al metro; ara fa sis anys. Per això, avui, a la cua del súper el cor se m'ha aturat. Era ella!	(per Xurri ) Entonces oí una voz a mi espalda "¡no puedo creerlo! ¿será posible que seas realmente tu?". Me volví desconcertado, para quedarme boquiabierto ante un pedazo de mujer, de cara vagamente familiar, pero sin gafas, sin aparatos dentales, sin acné... -¡Laura! -¡Qué casualidad! - No lo sabes tu bien	(per La meva perdició ) Vaig assajar el millor dels meus somriures, atrevit, però cavallerós. Ella em va repassar de cap a peus amb una brillantor juganera als ulls. - A tu, o si més no, algú com tu. Vaig quedar bocabadat, incapaç d'apagar el maleït mòbil que seguia sonant, conscient de la erecció impossible de dissimular		(per Zel ) -Mmmm, doncs, ni jo ho sé ben bé... De fet busco dues coses prou diferents que ara han convergit... -No m'ensarronis, si vols t'ajudo, si estàs de conyetes, m'esfumo! Creure en les coincidències no fa per mi, però una oportunitat com aquella no la perdris ni boig. Jo la volia. Al preu que fos.	(per Montse ) Després de passar llargues nits excitants i de festa, la meva energia comença a esgotar-se. La mirada perduda a l'infinit, em connecta amb el meu bagul de records i retorno a la meva infantesa. A partir d'aquest moment, imagino la possible tornada.	(per Anna ) No se definir la mirada que de sobte tenia clavada als meus ulls. Un silenci feixuc va provocar que tot jo comences a suar. Llavors la veu d'aquells ulls que semblaven somriure va dir. Que no penses contestar? Com? vaig dir confus.M'has preguntat res? Jo no, ximple.Si no penses contestar la trucada!

(per Zel ) LLavors,el vagarejar sense sentit dels darrers anys, m'ha fet mudar la cara i l'ànim. Ara sé el que no vull ser ni fer, i el meu més clar delit. Ella. M'he asserenat. He buscat a la memòria el millor dels meus somriures. I també, la més innocent de les excuses. Faig com que ensopego. -Et conec?	(per Gabriel ) Què fas quan et trobes algú que havies oblidat i que sembla sortit del túnel del temps? Quan aquella persona potser ja no és ben bé la mateixa.No saps per quins camins ha passat: està casada? Té fills? Potser li podries donar el teu mòbil i quedar...Recuperar el passat és un risc propi de suïcides.	(per Josep B.) La noia m'atansà el mapa. - Segur que un noi tan eixerit em sabrà dir com arribar aquí. Al més pur estil dels mapes pirates una creu marcava un punt entre Casanova i Urgell. Decebut vaig indicar-li quantes parades havia de fer enrere, el transbord baixar a Urgell i anar tres carrers sentit muntanya.		(per Carme Rosanas) Com que la volia al preu que fos, vaig canviar el to de veu. - Perdona, el que estic de conya sóc jo. Digues el que busques, t'ajudaré encantat. - Doncs, busco una acadèmia de ball, que diu que està per aquí. Hi vaig per una entrevista de feina de professora. I necessito acompanyant. - No pot ser	(per Montse ) Ara sé que he viscut una passió desbordant, i abans no hi hagi retrets, com a dona lliure i protagonista de la meva història, decideixo fer la maleta i tornar a començar.	(per Elvei dedalt) -Ah, no és res... -mentre l'apagava veia clar que des que la vaig deixar, la Clàudia era un martiri. -Deia si vols que t'indiqui un camí... -Sí. Busco la Fonda Parellada. -És aquí a tocar. T'acompanyo. Pel camí ens vam dir els noms: Anna i Miquel. Ella venia de la Seu i sempre es perdia a la ciutat.	(per Puji ) Vaig prendre una decisió ràpida. Aquell cop la Clàudia hauria d'esperar. - No, és una trucada de feina i per avui ja he plegat - vaig mentir tot prement el botó de refús de trucada. - I es pot saber de què treballes? - Ara mateix acabo de començar la meva jornada de guia de noies perdudes.

(per Khalina ) Ella va contestar amb un fort accent francès. - Potser he estat la teva professora de francès. Vaig haver de contenir-me el riure. - El francès no és el meu fort- Em sentia estúpid, però aquest cop no podia perdre-li la pista. I si li deia la veritat? Que la recordava al metro feia sis anys	(per Montse ) A poc a poc t'apropes a ella, tot fent-li un petó et retorna el record d'aquella olor oblidada, i aleshores li preguntes: com t'ha anat la vida?	(per Laura T. Marcel) Però, que carai! Vaig fer un gir als meus ànims. - Ara que hi penso, jo no vaig pas gaire lluny. I allà hi ha un bar on fan un cafè dels que no s'obliden. Si tens cinc minuts, en podem fer un plegats. - Cafè? Has dit cafè? Amb això ja em tens al pot! - Doncs ja anem tard!- I li vaig fer l'ullet.		(per La meva perdició ) La acadèmia de ball feia deu anys que havia tancat. Els gustos efímers de les modes l'havien condemnat a l'oblit. Grans cartells a la façana avisaven de la propera demolició. En la foscor del gran saló ara buit, la Kira, tremolosa, asseguda sobre el parquet de roure, manipulava el paquet bomba.		(per Roberthinos ) Caminavem per Argenteria i notava el meu suor. No sabia ben bé què dir-li i m'aturmentava pensar que potser a la Fonda Parellada l'esperava la seva parella. Vaig comentar-li alguns detallets curiosos de Sta Maria del Mar. - No seràs el Falcones, no? Avergonyit vaig dir que no...

(per Monyofiné ) No sabria dir-te, professora de francés, jo diria que no, és més com una cosa, saps, no se com dir-te, mira un dia et vaig veure i vas desapareixer i ara jo, aleshores, hui, vull dir t'he tornat a veure, saps, i estic molt de temps sense saber de tú, ara et veig i hui ho tinc clar: vols un café?	(per Eli) La vida dius? Varem escollir camins ben diferents. A vegades es fa difícil prendre una decisió, sobre tot quan creus que aquell camí és l’adient, quan saps que les teves passes són fermes, i que ningú et pot aturar. Però ara sé que vaig agafar la drecera equivocada i ara en pago les conseqüències.	(per Eli) Asseguts en una taula, -la més íntima i menys concorreguda- assaboríem aquell cafè recent fet. Amb la seva espuma a la tassa, i aquella flaire inigualable . Sense dubte un plaer pel meu paladar, però tot un plaer per la meva vista. La seva mirada, el seu rostre m'havia robat l'ànima. No podia deixar de mirar-la em tenia captivat.	(per La meva perdició ) Les converses es van aturar a l'entrar al cafè. Les taules eren ocupades per personatges esquerps que els miraven desafiadors. En el silenci incomode s'apreciava un clima de conspiració clandestina. L'instint els aconsellava fugir. Massa tard. Amb gestos amenaçadors els van arraconar fins la barra.	(per Elvei dedalt) -Ni te m'apropis, ho sortim tots dos volant enlaire... -Això és una bomba de debò? Algú prendrà mal! -Tranquil. Ja miraré que ningú entri al solar. A més, ningú ha de venir a fer res aquí. -Jo me'n vaig... -Quiet! Pensa que ara ets còmplice. Les teves empremtes són al plànol que deixo al costat...		(per Puji ) - Escolta - vaig dir trencant el silenci incòmode -, i què hi vas a fer al Parellada? - M'han dit que hi fan un dels millors arrossos de Barcelona - va contestar ella, - i l'arròs a la cassola és la meva perdició. - Així que estàs a punt de cometre el pecat de gaudir d'un arròs tota sola?

	(per Elvei dedalt) Tot això m'ho dic a mi mateix mentre l'observo com es puja les calces. Encara té aquell cul magnífic de fa quinze anys. Al meublé on hem anat a parar després de sopar hem assedegat una ànsia antiga. Tots dos casats, amb fills i fastiguejats del present. No goso demanar-li el mòbil ni l'email. O si?	(per Josep B.) - Quan de temps hi seràs? - Li vaig preguntar, Ella va somriure. - On? - Aquí, a Barcelona, de viatge. - D'on treus que sóc de viatge? - Un mapa, una motxilla, sabates fetes malbé de tant caminar. - No ho sé, uns dies, vull veure algunes coses i després seguiré el meu camí. - Podria fer-te de guia.	(per Roberthinos ) un altre cafè que ha caigut en mans de xinesos. Mantenen el nom, però canvien la resta. El terra tenia un gruix de greix considerable, on únicament un escarabat que provenia de la cuina semblava no relliscar. El cafe era aigua amb colorant. - Noia, no sé què dir-te - Tranquil, la globalització!	(per Puji ) Estava paralitzat per la por. Per un cop que em decideixo a fer una cosa de manera impulsiva i em topo amb una terrorista antisistema. Desesperat, vaig optar per una opció ridícula. Vaig mostrar la cartera tornant-la a desar ràpidament i vaig dir: - Sóc policia. Estàs detinguda.

	(per Lady Griselda ) - Nena, no et tornaré a deixar marxar. Assumim la realitat. Avui he retrobat una felicitat oblidada. - Sí, t'ho veig als ulls. I en canvi, a mi m'ha servit per recordar perquè vaig fugir de tu. Ets avorrit fent l'amor, però tan egoista que ni te n'adones. Quan va tancar la porta vaig plorar.	(per Elvei dedalt) La resta del matí la vam passar al MNAC i xerrant a un banc amb Barcelona als peus. Vam fer unes tapes al Poble Sec per dinar. A la tarda em vaig lluir amb anècdotes que les pedres mil·lenàries amaguen al Gòtic. I per sopar vam anar ran de mar, a la Barceloneta. Tot era massa bonic, massa fàcil...	(per Elvei dedalt) Vam passar el tràngol com vam poder. Em va explicar que era dissenyadora de moda. Venia per treballar a una revista d'anomenada a la ciutat. Un any, a prova. Parlava català perquè la seva mare era de Figueres; però ella havia nascut a Roma. L'accent la delatava. -Anem? -On? -A casa. És fa tard...	(per Carme Rosanas) Era experta.Terrorista anti-sistema i experta. No s'ho va creure i amb una rapidesa increïble, em va fer una clau de Jujitsu i em va deixar immobilitzat a terra. Va veure que jo no duia cap arma i que no era gens perillós. Va fer les seves manipulacions al paquet bomba i em va empènyer ràpid enfora.

	(per Lady Griselda ) Fin	(per Metamorfosi ) Aquest noi... Vaig fixar-me que em mirava al metro i era massa coincidència que baixéssim a la mateixa parada. Sabia que em podria ajudar. Només calia precipitar les coses, donar-li un cop de mà, una oportunitat que fos ell qui fes el pas. Treure el plànol de la ciutat havia estat una bona pensada.	(per Puji ) - Que ho fas gaire sovint això de convidar desconegudes a casa teva? - em va preguntar ella, tot deixant clar que no em posaria les coses fàcils. - No - vaig contestar -, de fet és el primer cop que ho faig. Però jo quan prometo una cosa la compleixo, i ara estic en deute amb tu. Et dec un bon cafè

		(per Roberthinos ) Ara bé, després de passar el dia amb ell em semblava una mica passat. M'havia equivocat d'home. I mira que apuntava maneres! Encara no haviem demanat el segon i ell continuava parlant del collons del seu blog... Vaig mirar al cambrer amb cara de demanar auxil·li. Em va picar l'ullet...vaig somriure