Cressida Cowell. Com ser un bon pirata.

enero 18, 2013

Cressida Cowell, Com ser un bon pirata
Cruïlla, 2006. 224 páginas.
Tit. or. How to be a pirate. Trad. Josep Sampere i Martí.

La paternidad responsable implica buscar buenas lecturas para los peques, para que pueda seguirse la tradición familiar. En algún sitio debí escuchar hablar bien de esta autora, así que saqué el libro en préstamo y lo compartí con la peque.

El pequeño Singlot Sardina III está en pleno proceso de aprendizaje para ser un buen pirata. Aunque tiene un duro competidor en el Carademoc, que parece ser mejor luchador que él y va camino de convertirse en el futuro jefe. Pero al embarcarse en la búsqueda de un tesoro en una isla terrorífica, cualquier cosa es posible.

La historia es entretenida, salpicada de epítetos muy del gusto de los peques, y las ilustraciones acompañan el estilo del texto. Una buena lectura para los peques y entretenida y en ocasiones hilarante para los mayores. Otra cosa: da mucho juego para la representación contada.

Calificación: Bueno.

Extracto:
Comparada amb ella, la teva merdeta d’Escapçacolls, que el Bocapudenta t’ha tirat a mar, era de pa sucat amb oli, oi, Singlot? Deixa’m ensenyar-te en què consisteix, l’esgrima. Això és una estocada perfecta -va dir el Carademoc en to burleta, i va envestir-lo atlèticament.
El Singlot va,esquivar-lo. -I vet aquí la defensa destructora… El Carademoc va llançar un udol bestial i va fer com si anés a descarregar l’espasa sobre el cap del Singlot, però es va aturar just abans de partir-lo pel mig.
-I això -va dir el Carademoc en to burleta, brandant hàbilment la Tallviu i fent un salt endavant bruscament, deixant la fulla a pocs centímetres del seu cor-, AIXÒ és una estocada del Barbahorrible… Però m’imagino que un inútil com tu, incapaç de vèncer una criatura de bolquers, no ha sentit parlar mai d’atacs com aquest…
El Singlot no va dir ni piu.
-És AIXÍ, cosí estimat -va burlar-se el Carademoc-, COM ES PRACTICA L’ESGRIMA.-I va embeinar de nou l’espasa.- Exacte -va afegir, tot satisfet d’ell mateix-. Sóc un geni. Seré el millor cap que haurà tingut mai aquesta Tribu.
-Però és una llàstima que tinguis els forats del nas més grossos que el cervell -va dir el Cuadepeix.
El Carademoc va fer cara d’empipat durant un segon, mentre els altres nois esclataven a riure. Va engrapar el Singlot pel clatell i va aixecar-lo de terra.
-És increïble que a aquella espasa li caigués la funda, oi? -va dir, escopint-li a la cara-. Aquesta vegada has estat de sort…, però cal saber si és possible estar SEMPRE de sort. Rumia-t’ho, DESGRACIAT. Au, vinga, Bocapudenta. Deixem que les noietes se’n vagin a dormir per estar ben guapes.
Va deixar anar el Singlot, i va trepitjar expressament una de les mans del Cuadepeix.
-Ui! -va riure el Carademoc.
-Ha, ha, ha -va fúmer-se’n el Bocapudenta.
I se’n van anar a pas lleuger.
-Si el Carademoc arriba MAI a ser cap de la Tribu, penso emigrar, jo -va dir el Cuadepeix tot movent la mà.

No hay comentarios

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.