Martin McDonagh. La reina de bellesa de Leenane.

diciembre 13, 2017

Martin McDonagh, La reina de bellesa de Leenane
Edicions de la Magrana, 1999. 78 páginas.
Tit. Or. The beauty queen of Leenane. Trad.: Victoria Peña.

En lo profundo de Irlanda madre e hija conviven o, por decir mejor, se aguantan. La vuelta al pueblo de Pato Dooley hará renacer las esperanzas de la hija de escapar del pueblo, abandonar a su madre y comenzar su vida.

Áspera como un papel de lija, con un ambiente tan sofocante como la casa de Bernarda Alba, es una excelente obra de juventud de un autor que ha tenido después toda una carrera de éxito (en el momento de escribir estas líneas hay otra obra suya en cartel en Barcelona).

Recomendable.

Mau.— Això és ben cert.
Pato.— I tant. A Anglaterra tant se’ls en fot, que siguis viu com mort i és curiós, però tot plegat tampoc no és tan dolent. Ah, de vegades sí que ho és…. ah, no ho sé.
Mau.— {Pausa.) Creus que algun dia t’establiràs en algun lloc per sempre, Pato? Quan et casis, suposo.
Pato.— (Mig rient.) «Quan em casi…»
Mau.— Algun dia et casaràs, què t’hi jugues? No t’agradaria?
Pato.— No puc dir que sigui una cosa que em faci ballar gaire el cap…
Mau.— És clar, amb la pila de dones que deus haver arreplegat per tot arreu, no et fa falta.
Pato.— (Somrient.) No he arreplegat cap pila de dones.
Mau.— Segur que en tens una o dues.
Pato.— Pot ser en tinc una o dues. Però les conec de saludar-
nos
Mau.— De saludar-vos… el cul.
Pato.— És la veritat. {Pausa) T’asseguro que no sóc cap…
Mau.— {Pausa.) Cap què?
Pausa. ElPato s’encongeix d’espatlles i belluga el cap, una mica trist. Pausa. La cançó «The Spinning Wheel», cantada per Delia Murphy, ha començat a sonar a L· ràdio fa uns instants.
Mau.— (Continuant.) A la meva mare li agrada aquesta cançó tan horrible. De l’horrible Delia Murphy.
Pato.— És una cançó esgarrifosa.
Mau.— És esgarrifosa, aquesta cançó.
Pato.— Té una veu esgarrifosa. Sempre m’havia espantat aquesta cançó, quan era petit. Canta com una ànima endimoniada. {Pausa) L’àvia al final, es mor o només dorm?
Mau.— Només dorm, em sembla.
Pato.— Sí…
Mau.— {Pausa) Mentre ells dos se’n van travessant els camps, agafats de la mà.
Pato.— Sí.
Mau.— Sota la llum de la lluna.
Pato.— (Assenteix.) Ja no s’escriuen cançons com aquesta. Gràcies a Déu. (La Maureen riu. Més alegre.) Oi que ha sigut una gran nit Maureen?
Mau.— I tant.
Pato.— Oi que els hem enviat cap allà com Déu mana?
Mau.— Ja ho crec que sí.
Pato.— Tots ploràvem.
Mau.— A cor què vols.
Pato.— Què?
Mau.— A cor què vols.
Pato.— Sí. A cor què vols. Però ploràvem.
Mau.— {Pausa) I qui era aquella noia ianqui que li tenies posades les mans per tot arreu?
Pato.— (Rient.) Au, ja n’hi ha prou, d’això de «les mans per tot arreu»! Gairebé ni l’he tocada.
Mau.— Oh-ho!
Pato.— Em penso que és cosina segona del meu oncle, Dolores no-sé-què. Healey o Hooley. Healey. Viu a Boston, també.
Mau.— Doncs així és il·legal, si és cosina segona teva.
Pato.— I una merda és il·legal, i de totes maneres no és cosina segona meva, i a més què té d’il·legal? Les mamelles de la teva cosina segona no estan fora de la llei, oi que no?

Un comentario

  • Palimp diciembre 13, 2017en10:45 am

    Y en el momento de salir esta reseña he ido a ver la obra que está en cartel ‘La calavera de Commennara’ y me quedé encantado.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *