James Thurber. La meravellosa O.

octubre 19, 2017

James Thurber, La meravellosa O
Átic dels llibres, 2017. 110 páginas.
Tit. or The wonderful O. Trad. Claudia Casanova.

Un cuento divertido y original donde unos piratas, buscando un tesoro, llegan a una isla y arrasan con todo, especialmente con la letra O. Los ciudadanos del pueblo sufrirán desde ese momento la carencia de una vocal tan vital.

Abunda en juegos de palabras provocados por la ausencia de la letra, que imagino han tenido que ser muy complicados de traducir, pero con un resultado excelente. Ideal para que los niños practiquen su vocabulario y para que los adultos soltemos alguna carcajada.

Recomendable.

Va llançar la seva gerra contra el rellotge i el va rebentar, però a dins només hi havia mecanismes: ni safirs, ni maragdes, ni diamants, i, per descomptat, cap mapa.
—El lloro es diu Magraw —va dir en Little-jack—. Això no porta cap O.
—L’escanyaré —va xisclar el lloro—-. L’escanyaré.
—I en això tampoc n’hi ha cap —va dir en Littlejack.
En Black es va posar dempeus i va picar amb el puny a la taula.
—Acabaré amb la O, tant amb la majúscula com amb la minúscula —va cridar l’home de negre—. Promulgaré una llei. Serà obligatori guixar o esborrar la O de totes les paraules que la portin en tots els llibres, rètols o cartells. Im-primirem llibres nous i pintarem rètols nous sense la O.
I així l’odontòleg es va convertir en dntleg, i el podòleg en pdleg, i quan la gent pronunciava els seus noms murmurava com fan els conspiradors. Otel·lo o Edip a Colonos es van desinflar com un globus punxat. Les novel·les van ser nvel·les i Robinhood, Rbinhd. El sol-dadet de plom va perdre totes les seves Os, i
també les va perdre la Rínxols d’Or, així que el primer es va convertir en un sospir i la segona sonava com una clau que girava en un pany. Era impossible llegir «cocodril» en veu alta, els pares els van deixar de llegir contes als seus fills i alguns van deixar de llegir del tot, i la recerca de les precioses joies va continuar.
La tarda de l’endemà d’aquella nit a la taverna, mentre les Os eren eliminades dels llibres i dels rètols, de manera que del lle n tinc pr, perquè se bn caçadr i la rellotgeria es convertia en una relltgeria i l’horòscop en l’hrscp, en Black va emetre una nova sèrie d’ordres de registre i va ordenar:
—Mireu en els violins i en els violoncels.
—Mireu en els trombons, en els corns i en els oboès —va tronar en Littlejack.
I la tripulació va mirar en els violins i en els violoncels, en els trombons, corns i oboès, en les trompes i en els banjos, sense que d’allà en sortís cap altra cosa que música.
Aquella nit a la taverna, després de la seva tretzena pinta d’aiguardent, en Black va començar a cantar un cuplet amb una veu que tenia el timbre d’un voltor:

No hay comentarios

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *