Jordi Casanovas. Wolfenstein, Tetris, Simcity.

marzo 9, 2017

Jordi Casanovas, Wolfenstein Tetris Simcity
Regma 12, 2007. 196 páginas.

Tres obras de teatro con nombres de videojuegos que exploran diferentes relaciones de los jóvenes con el mundo. En Wolfenstein un adolescente recluido en su habitación cree haber encontrado a Dios en un algoritmo. Tetris presenta a una joven devastada por el abandono de su pareja a la que sus amigos le han preparado una cita con un chico que no será lo que parece. En City/Simcity tres trabajadores de una multinacional reciben la noticia de que su proyecto no ha sido aceptado, lo que provocará una serie de acontecimientos que se bifurcarán en el tiempo.

En mi opinión de calidad creciente, muy buenas obras que seguramente ganen mucho con una buena interpretación. Jordi Casanovas es un excelente dramaturgo al que podría descubrir si no estuviera ya más que descubierto. Su web Jordi Casanovas es muy interesante.

Escena 17
Alt i Ema
Alï: La ment humana està acostumada a entretenir-se en algunes de les banalitats que té més a mà… com podrien ser alguns jocs, històries, contes, el que es podria dir que és la imaginació… n’hi ha molts que sostenen que la imaginació és l’obstacle per veure clarament quina és la naturalesa de l’univers… que en definitiva deu ser el que estem buscant, no?
ElíïC: Depèn si ha estat fet per algú o ja hi era…
ALI: Llavors és que no només estem buscant un algo representatiu de la bondat.. De lo millor de l’ésser humà… sinó que busquem un patró creador de totes les coses, no?
EriC: Potser m’equivoco…
AlJ: Ho hauríem de replantejar tot.
Escena 18
Emc i Daryl.
ERIC: Pensa en el negatiu…. A vegades, per definir alguna cosa hem de buscar-ne el seu oposat, no?
Daryl: Quin?
ERIC: Mira, per exemple el Luke, Ioda, Obiwan i companyia… aquest tios, en el fons, són uns fills de puta. perquè volen imposar a tot un poble ima teoria pseudomística que diuen que és millor que la teoria de F imperi… Ningú dels que van amb cascos blancs pensa que és xungo viure amb l’imperi, però com que ens ensenyen un tio com el Darth Vader que és dolent, dolent… molt dolent… per contraposició entenem que els altres, que lluiten contra ell, han de ser bons de collons… i en el fons són uns fatxes de cuidado…
DaryL: Saps un acudit?
EmC: Quin?
DARYL: Saps per què Déu va poder crear l’univers només en sis dies?
ERIC: No.
DaryL: Perquè no es va haver de preocupar de fer-lo compatible amb les versions anteriors…
Eiuen,
Escena 19
Eva i Dabyl. Estan menjant. Eva està destapada.
DARYL: Va, menja, menja una mica… No ho hem pogut cuinar massa… perquè el microones que té aquí tampoc té l’opció de grill i és un mica rotllo això… (Li dóna cullerades d^alguna mena de sopa o alguna cosa.) Ara me n’he recordat que hi ha un capítol, que al Homer li troben que té un llapis dipositat al cervell des que era petit… es veu que se l’havia posat pel nas… i quan l’hi treuen… es torna intel·ligent de cop… fins i tot fa una demostració raonada i per escrit que Déu no existeix.,. ja veus, no?… Doncs el tio comença a ser marginat per tota la ciutat perquè és massa intel·ligent. Llavors, al final del capítol, decideix posar-se el llapis pel nas altre cop… (Pausa.) Em va marcar molt aquest capítol, saps? No t’imagines les vegades que he somiat que em posava un llapis pel nas…

No hay comentarios

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *