Jordi Puntí. Animals tristos.

diciembre 7, 2015

Jordi Puntí, Animals tristos
Empuries, 2002. 184 páginas.

Cuentos en general tristes (ya nos avisa el título) sobre relaciones que no funcionan o se rompen. La lista es la siguiente:

Bungalow onze
Unes dècimes
Gos que es llepa les ferides
No estem sols
Icones russes
Bombolles

Los personajes protagonistas de los cuentos aparecen como secundarios en otros, lo que le da un aire de unidad subterránea. La soledad, la incapaz de encontrar el amor y la felicidad, ambientes depresivos y sin esperanza. El cuento que más me ha gustado es Gos que es llepa les ferides, donde un divorciado que intenta rehacer su vida con ayuda psicológica ve tambalear su recuperación cuando descubre que su ex mujer alquila películas porno en el videoclub de su calle. Y el caso es que ese cuento me sonaba de haberlo leído en alguna otra antología, pero no consigo acordarme dónde.

Deprimidos abstenerse. La única reseña que he encontrado es seguramente la que me llevó al libro, del Veí de Dalt: De lectura (73): Ànimals tristos, de Jordi Puntí.

Calificación: Bueno.

Són les onze de la nit. En Leif és a casa seva, estirat al sofà, i ja ha acabat de veure la primera pel·lícula porno. Al principi ha intentat mirar-se-la amb una fredor quirúrgica, és a dir, analítica, menjant una amanida que s’havia preparat ell mateix i amb un bloc de notes al costat, però les imatges i els sons sortien amb tant d’ímpetu del televisor que no ha pogut evitar que de mica en mica l’embolcallessin i l’arrosseguessin cap a l’excitació més autèntica. Fa uns quants mesos que la seva vida sexual és una criatura que hiverna, somorta i adorable, per això ara de sobte l’animal es desperta afamat, reclama la pitança i al cap de mig minut, entre convulsions, es torna a adormir com si no hagués passat res. En Leif observa l’amanida de tomàquet i mozzarella sobre la tauleta, a mig menjar, i se sent massa tip, és a dir, com embussat. Interiorment, mentre rebobina la cinta de vídeo, es convenç que és per culpa de la tensió acumulada durant tot el dia i decideix que se’n va a dormir, demà provarà de mirar-se les altres dues pel·lícules com si fossin un documental.
Massa tensió, sí. A la feina, la tarda se li ha fet llarguíssi-ma. Incapaç de treballar, s’ha passat l’estona mirant el rellotge i esperant l’hora d’anar cap a casa. A l’últim moment, a més a més, quan ja sortia, l’amic separat ha estat a punt de provocar-li un atac de cor. En Leif era al replà, parlant amb la Lisa mentre esperaven l’ascensor. Tot i que a fora plovis-quejava, ell encara no s’havia posat la gavardina perquè l’ajudava a dissimular la bossa de plàstic amb les pel·lícules; la Lisa
duia a la mà el llibre de García Màrquez que ell li ha deixat i li deia que tenia moltes ganes de llegir-lo: aquell vespre mateix, quan hagués banyat el petit, s’hi posaria i podria dedi-car-s’hi una bona estona, perquè el seu marit avui era de viatge. <;Saps?, a ella sempre li ha agradat molt llegir, i aquesta és una de les coses que troba a faltar més a la vida de casada, perquè el seu home no és gaire lector i amb els dos nens sempre van de bòlit. En Leif deia que sí, que quan estava amb la seva exdona ell també llegia menys, i mentre parlava la mirava als ulls blaus i sabia endevinar-hi prou fondària per cap-bussar-s'hi sense por, potser un dia d'aquests, però llavors se'ls ha acostat el separat, els ha interromput per sorpresa i ha preguntat a en Leif si s'apuntava a una cerveseta ràpida al bar de separats, que queda molt a prop de la feina. «dEh? No, la veritat és que ara no em va gaire bé, tinc coses per fer a casa», ha respost en Leif, esquivant-lo mentre es dirigia a la Lisa amb un somriure, per buscar-hi una mica de complicitat (l'ha trobada), i llavors, per inèrcia, o perquè estava nerviós, o per subratllar les paraules, ha fet un moviment maldestre amb la bossa de plàstic i li ha relliscat la gavardina de la mà. Oh, durant una dècima de segon ha vorejat la catàstrofe, perquè tots tres s'han ajupit de cop per agafar-la i llavors la bossa de les pel·lícules ha picat contra terra i s'ha obert lleugerament i han estat a punt de caure totes allà al davant. En Leif s'ha afanyat a tancar la bossa, amb la ment en blanc, i quan s'ha tornat a aixecar s'ha trobat cara a cara amb la Lisa, que li donava la gavardina (els dits s'han tocat i tots dos han notat les pessigolles d'una en-rampada benèfica). Al mateix temps, el separat li dedicava un somriure maliciós i, picant-li l'ullet d'una manera estúpidament sensual, li deia que no patís, que ja ho entenia: si aquella nit havia quedat amb algú, ell no era qui per ficar-s'hi.

No hay comentarios

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *